Resultats de la cerca

Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , sobre una mostra de N individus, l’efectiu del valor x i és el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval del conjunt de valors del caràcter C i = a i - 1 ,a i , l’efectiu de la classe és el nombre d’individus que presenten un valor del caràcter que pertany a la classe

Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1…

Siguin n i i n j els efectius totals de la i -èsima fila i de la j -èsima columna, respectivament, i sigui n i j l’efectiu de la casella corresponent, serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La serà l’efectiu o nombre d’individus total observat La contingència decada casella és definida com és a dir, la diferència entre l’efectiu observat a la casella i el teòric que li correspondria en la hipòtesi d’independència dels dos caràcters Hom ha definit diferents coeficients que mesuren el grau de dependència entre dos caràcters qualitatius, entre ells els de…

En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…

Aquesta situació es presenta per raons de simetria, com és el cas d’un dau no trucat, i també quan hom obté una mostra representativa d’una població, a base de sortejar els individus que l’han de formar, amb la mateixa probabilitat de figurar-hi, com és el cas d’alguns sondeigs o enquestes

L’aleatorització assegura la teòrica impredictibilitat de l’assignació dels participants als diferents grups d’intervenció de l’estudi que tots els participants tinguin la mateixa probabilitat de ser assignats i, finalment, contribueix a fer que els possibles factors de variabilitat entre els participants es distribueixin de manera aleatòria entre els diferents grups d’estudi Aquest procediment s’efectua mitjançant l’assignació dels individus segons una taula de nombres aleatoris

És un dels mètodes de representació jeràrquica més emprats en estadística, classificació automàtica, etc

L’estudi teòric d’aquest procediment constitueix l’anomenada teoria del mostreig estadístic

Molt abans que les dades provinents d’observacions poguessin ésser estudiades rigorosament i científicament, els estats havien organitzat, amb més o menys cura, la recollecció pretesament exhaustiva de dades amb fins diversos, principalment per a les lleves militars i els imposts És ben conegut el cens ordenat pels romans l’any 0 hom coneix, també l’existència d’elaboració de censos fa uns 4 000 anys a la Xina, i la Bíblia n'esmenta diversos en el llibre dels Nombres L’estadística permet a l’administració de conèixer la situació de les persones i dels béns que hi ha sota llur jurisdicció…