Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
intersecció
Matemàtiques
Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos conjunts o més.
La intersecció de dos conjunts, A i B , és denotada per A ∩ B , i es llegeix A intersecció B En geometria, hom parla d’interseccions entre corbes i superfícies
políedre

Els cinc políedres regulars i els diagrames de Schlegel associats
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Sòlid limitat per quatre o més polígons anomenats cares.
Les interseccions de les cares constitueixen les arestes , i les interseccions de les arestes, els vèrtexs Un políedre és convex si qualsevol secció plana del políedre és un polígon convex Un políedre és còncau si no és convex Un políedre és simple si és topològicament equivalent a una esfera, és a dir, si no té forats Un políedre és regular si té les cares iguals i els angles iguals, essent les cares polígons regulars Des de la Grècia antiga hom sap que existeixen solament cinc políedres regulars el tetràedre regular , l’ hexàedre regular o cub, l’ octàedre regular…
fórmula del trapezi

Aplicació de la fòrmula del trapezi
© fototeca.cat
Matemàtiques
Regla utilitzada per a aproximar l’àrea compresa entre una corba, una línia horitzontal i dues de verticals que tallen la corba.
Hom divideix el segment horitzontal en diverses parts iguals i dibuixa les perpendiculars des de cada punt de divisió a la corba després les interseccions d’aquestes rectes amb la corba són unides mitjançant línies rectes, successivament La suma de les àrees dels trapezis així engendrats representa una aproximació de l’àrea limitada per la corba
funció de Boole
Matemàtiques
Donada una àlgebra de Boole A, funció de n variables que és aplicació de An en A.
El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E
prisma

Elements d’un prisma (a l’esquerra9 i prisma triangular recte (a la dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Políedre que té dues cares iguals i paral·leles (dites bases), les altres cares (dites cares laterals) essent paral·lelograms.
Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són…
quadrilàter simple
Matemàtiques
Figura formada per quatre rectes i les successives interseccions en parelles.
axonometria

axonometria
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Mètode de representació de les figures de l’espai.
En aquest sistema hom pren un tríedre trirectangle com a referència i determina cada punt de l’espai per les seves projeccions ortogonals damunt els plans del tríedre Després hom projecta sobre el pla del dibuix la figura formada pel tríedre, el punt i les seves projeccions sobre els plans del tríedre És útil, per a fixar bé la posició de la figura a l’espai, de dibuixar les interseccions dels plans del tríedre amb el pla de dibuix Aquestes rectes d’intersecció són anomenades traces Projecció axonomètrica d’un cub © Fototecacat Per a determinar les projeccions d’un punt convé de…
zona

Zona esfèrica
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Porció de superfície esfèrica compresa entre les dues interseccions de dos plans paral·lels amb l’esfera.
L’altura d’una zona esfèrica és la distància perpendicular entre els dos plans que la determinen, i la seva àrea val 2π Rh , on R és el radi de l’esfera i h l’altura de la zona