Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
discontinuïtat
Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi aleshores, a és una…
extrapolació
Matemàtiques
Prolongació d’una llei o funció fora dels límits on ha estat determinada.
Hom l’empra amb dades experimentals per a arribar a la previsió d’un resultat que no pot ésser aconseguit en les condicions experimentals de treball
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
regla de L’Hôpital
Matemàtiques
Regla que permet de calcular límits de funcions en el cas d’indeterminacions del tipus 0/0 o ∞/∞.
Segons aquesta regla, el límit del quocient de dues funcions és igual al quocient de llurs derivades, o sia Si el quocient entre les primeres derivades continua essent indeterminat, hom aplica la regla prenent les segones derivades, i així successivament, fins a resoldre la indeterminació
contrast d’hipòtesi
Matemàtiques
Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de les dues decisions…
indeterminació
Matemàtiques
Expressió que no té un valor determinat.
En el càlcul de límits hom es pot trobar amb les indeterminacions 0/0, ∞/∞, 0∞, ∞ 0 , 0∞, 1∞, ∞—∞, les quals, mitjançant certs procediments, tals com la regla de L’Hôpital, poden ésser superades
interval de confiança
Matemàtiques
Donat un paràmetre p a estimar, interval [p1, p2] tal que la probabilitat que el valor veritable de p hi pertanyi és igual a un valor prefixat 1-α.
Els valors p 1 i p 2 són els límits de confiança i 1-α és el nivell o grau de confiança de l’estimació L’estimació és tant més bona com més petit és l’interval de confiança i més gran el grau de confiança
Hugues Charles Robert Méray
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Contribuí a les teories modernes sobre el sistema dels nombres reals i fou un dels primers a establir-ne el continu Definí aritmèticament els nombres irracionals sense referir-se als límits Escriví Exposition nouvelle de la théorie des formes linéaires 1884 i Nouveaux éléments de géometrie 1903
gràfic de control
Matemàtiques
Representació cronològica d’observacions relatives a mostres tretes d’un procés industrial per tal de controlar les característiques del producte i corregir, si cal, el funcionament del procés.
En el gràfic de control hom representa, generalment, les mitjanes i les amplituds diferència entre el valor més gran i el més petit de la mostra de les mostres El sistema de referència és constituït per uns eixos de coordenades i unes rectes horitzontals o límits que indiquen la necessitat d’extreure una mostra complementària límit d’atenció o bé d’intervenir directament en el procés per tal de corregir-lo límit d’intervenció
transformació integral
Matemàtiques
Operació mitjançant la qual una funció f(x) és transformada en una altra funció F(y) gràcies a relacions de tipus integral.
L’exemple més senzill és la simple integració F y = ∫ a y f x dx Una expressió vàlida per a un nombre important de transformacions integrals és F y = ∫ a b K x,y f x dx en la qual K x,y rep el nom de nucli i caracteritza l’esmentada transformació en molts casos, els límits d’integració són 0, ∞ i -∞, ∞ Cal esmentar, com a exemples importants, la integral ponderada, la integral de convolució, la transformada de Fourier anàlisi de Fourier, la de Laplace, la de Kankel, i la de Mellin