Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o…
epicicloide
Epiciloide
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt d’una circumferència que roda sense lliscar sobre una altra, mantenint-se tangents exteriorment ( cicloide
).
La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil Si r = na , l’epicidoide té n cúspides n , nombre natural Si r = a la corba degenera en una cardioide Si r= 2 a , ho fa en una nefroide
conoide
Matemàtiques
Superfície engendrada per una recta que es mou recolzant en una corba i una recta donades i mantenint-se paral·lela a un pla.
hipocicloide
Matemàtiques
Corba engendrada per un punt fix d’una circumferència que roda, sense lliscar, per dins d’una altra, mantenint-se ambdues tangents interiors.
La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil L’equació s’obté, doncs, de la de l'epicicloide fen a negativa Quan r= 3 a és una deltoide i quan r= 4 a és una astroide
integració
Matemàtiques
Càlcul d’una integral.
Per a calcular integrals indefinides són útils, sovint, el mètode d’integració per substitució i el mètode d’integració per parts Segons el primer, hom fa x = φ t , i substitueix aquest valor a la integral ∫ f x dx = ∫fϕ t ϕ´ t dt , a fi de resoldre aquesta darrera més fàcilment El mètode d’integració per parts es basa en la relació → u dv = uv - que sigui de fàcil resolució Trobada la funció primitiva F x , la solució és ∫ f x dx = F x + C , on C és una constant La regla de Barrow proporciona un mètode general per a calcular integrals definides a partir de les corresponents…
derivada a l’esquerra d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f:D ⊂ℝ→ℝi un punt a∈D, límit, si existeix, del quocient [f(a+h) - f(a)]/h, quan h tendeix a zero mantenint-se estrictament negatiu, h < 0.
Hom empra aleshores la notació f´ e a
derivada a la dreta d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció f:D ⊂ℝ→ℝi un punt a ∈D, límit, si existeix, del quocient [f(a+h)-f(a)]/h, quan h tendeix a zero mantenint-se estrictament positiu, h>0
.
Hom empra aleshores la notació f´ d a
derivada d’una funció en un punt
Interpretació gràfica de la derivada d’una funció (a) i de les derivades parcials d’una funció de dues variables (b); en (a), tgα = f' (a); en (b), tgα1 = ϑf/ϑx (a) i tgα2 = ϑf/ϑy (a)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una funció f: D⊂ℝ→ℝ i un punt del seu domini de definició, a ∈D, límit, si existeix del quocient [f(x) — f(a)]/(x-a) quan x tendeix a a tot mantenint-se a l’interior de D.
Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’ordre…