Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
integròmetre
Matemàtiques
Tecnologia
Aparell per a calcular mecànicament integrals, utilitzat sobretot en el càlcul de moments d’inèrcia.
Un cas particular és el planímetre
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X, i f (x) essent la seva funció de densitat, valor mr donat per la fórmula
on a és un nombre real fixat i r és un nombre natural que determina l’ordre del moment.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
Pierre Varignon
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Féu recerques en matemàtiques càlcul infinitesimal i sobretot en mecànica estudià l’estàtica i l’equilibri de forces i els moments, i enuncià el teorema que duu el seu nom Publicà Nouvelle mécanique
curtosi
Matemàtiques
Grau d’apuntament d’una distribució estadística, és a dir, grau de convexitat o aplatament de la corba representativa d’una distribució estadística.
La curtosi β 2 és mesurada, generalment, mitjançant l’expressió β 2 =μ 4 /μ 2 2 on μ 2 i μ 4 són els moments d’ordre 2 i 4, respectivament Atès que β 2 ≃3 per a una distribució normal, hom pren, correntment, com a mesura de la curtosi, el terme K= β 2 -3 Una distribució és leptocúrtica si K > 0 , mesocúrtica si K = 0 i platicúrtica si K < 0
eix
Física
Matemàtiques
Recta o cadascuna de les rectes a la qual hom refereix alguna o algunes magnituds per tal de fixar posicions, fer mesuraments, etc, de figures, forces, moments, etc.
enquesta panel
Matemàtiques
Tècnica que consisteix a entrevistar un mateix grup d’individus en diferents moments, per tal d’estudiar els canvis d’actituds i d’opinions que s’hi van produint.
fiabilitat
Matemàtiques
Tecnologia
Mesura de la confiança que hom pot tenir en el funcionament correcte d’un sistema o d’un dels elements que el componen.
Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a aquesta…
funció característica

Gràfica de la funció característica del subconjunt A del domini E del pla
Matemàtiques
Funció construïda a partir de la funció de distribució d’una variable aleatòria que, per derivació, permet calcular els seus moments n-èsims i l’estudi de les distribucions de probabilitat de variables aleatòries compostes.
Daniel Bernoulli
Biologia
Física
Matemàtiques
Físic, matemàtic i fisiòleg neerlandès.
Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…
,
matemàtica
Matemàtiques
Ciència que estudia les propietats dels nombres, de les figures, dels conjunts, de les operacions, de les funcions, etc.
Aquesta definició és força descriptiva, però incompleta, i per això diversos matemàtics han intentat de definir la matemàtica tot assenyalant-ne els trets més característics Així, segons B Russell, la matemàtica consisteix només en afirmacions tals com “si una proposició és veritable referida a un objecte, aleshores una altra proposició també ho és”, de manera que la matemàtica és aquell camp en què hom no sap mai de què parla ni si allò que diu és veritat o no Dins aquesta mateixa línia, H Poincaré diu que els matemàtics no estudien objectes, sinó relacions entre objectes no els interessa la…