Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
condició de Neumann
Matemàtiques
En la determinació d’una funció u que satisfaci l’equació de Laplace .
definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…
Carl Gottfried Neumann
Matemàtiques
Matemàtic alemany, fill del físic Franz E.Neumann.
Treballà sobretot en la recerca de solucions a problemes de física matemàtica, com és ara el problema de Dirichlet , i en la teoria dels potencials, en la qual hom el considera el fundador dels potencials logarítmics
Paul Isaak Bernays
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic suís.
Coautor amb D Hilbert dels Grundlagen der Mathematik 1934-39 En teoria de conjunts formulà un sistema axiomàtic, sobre la base del de von Newmann, que fou posteriorment estudiat per K Gödel sistema de von Neumann-Bernays-Gödel , i que distingia entre classes i conjunts Axiomatic Set Theory , 1958
Alfred Clebsch
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Catedràtic de mecànica teòrica del politècnic de Karlsruhe 1858, es dedicà en especial a l’estudi de l’àlgebra i la geometria i donà treballs notables en el camp de la física matemàtica El 1867, fundà, amb Carl Neumann, la publicació Mathematische Annalen , que es convertí en la plataforma dels nous mètodes algebricogeomètrics
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració…
teoria dels jocs
Matemàtiques
Teoria que analitza matemàticament el comportament òptim dels diversos jugadors davant les possibles estratègies aplicables per a la resolució guanyadora del conflicte (joc).
L’abstracció de les formes comunes d’estratègia permet l’establiment d’uns models, anomenats jocs per comparació amb els jocs vulgars com els escacs o el bridge La teoria dels jocs d’estratègia, l’estudi dels quals fou iniciat per Émile Borel el 1921, fou establerta el 1928 per John von Neumann, el qual, juntament amb l’economista Oskar Morgenstern, publicà el 1944 la Theory of Games and Economic Behavior Bé que la majoria dels jocs actuals no poden ésser analitzats d’una manera matemàtica a causa de la immensa quantitat de dades que cal computar, molts poden ésser estudiats…
reticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual dos elements qualssevol tenen un suprem (la més petita de les fites superiors o elements majorants) i un ínfim (la més gran de les fites inferiors o elements minorants).
És anomenat també conjunt reticular Si C, ≤ és un “ordenat” que és reticle, donats a i b de C, existeix un element, anomenat suprem c = a ∪ b tal, que a ≤ c , b ≤ c , i si a < d i b < d és c < d i un element, dit ínfim , c = a ∩ b tal, que c < a, c < b i si d ≤a, d ≤ b , és d ≤ c El conjunt de parts d’un conjunt respecte a l’ordre definit per la inclusió és un reticle Exemple si A i B són dos conjunts qualssevol, el conjunt més petit que els conté és la seva reunió o suprem i el més gran contingut és la seva intersecció o ínfim La teoria de reticles nasqué amb l’estudi del…
Benoît Mandelbrot
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen judeopolonès.
Emigrà a França el 1936 amb la seva família fugint dels nazis, on estudià a l’École Polytechnique 1945-47 Posteriorment anà als EUA, on es diplomà en aeronàutica al Massachusetts Institute of Technology 1949 Del 1949 al 1958 treballà al Centre National de la Recherche Scientifique El 1952 es doctorà a la Universitat de París en matemàtiques i tornà als Estats Units, on féu un postdoctorat a l’Institute for Advanced Study de Princeton sota la supervisió de Johannes von Neumann El 1958 es traslladà definitivament als EUA, on treballà a la companyia International Business…