Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
element oposat
Matemàtiques
Nom que hom acostuma a donar a l’element invers en una estructura algèbrica associativa: x*(y*z) = (x*y)*z, commutativa: x*y = y*x i amb un element neutre, i hom sol designar-la per 0.
Normalment, l’operació * és designada aleshores per + i l’invers OOO d' x , per − x
procés d’iteració
Matemàtiques
Procés d’aproximació que permet d’arribar a un resultat suficientment bo en un càlcul, repetint-lo amb dades cada vegada més aproximades.
Normalment les dades per a una repetició del procés són els resultats de la iteració anterior
funcions de Green
Matemàtiques
Funcions que hom fa servir per a resoldre equacions diferencials quan determinades condicions de contorn són imposades.
La utilització d’aquestes funcions permet de reduir la resolució d’una equació diferencial generalment no homogènia a la d’una equació diferencial gairebé homogènia només en un punt deixa d’ésser-ho, que normalment és més fàcil de resoldre La solució d’aquesta equació és la funció de Green
ergodicitat
Matemàtiques
Propietat d’un procés estocàstic en què tots els paràmetres probabilístics es poden determinar (amb probabilitat 1) d’una única funció qualsevol resultant del procés.
Aquesta propietat normalment s’expressa, també, dient que les mitjanes probabilístiques coincideixen amb les temporals En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviació típica o qualsevol altre paràmetre d’interès Els processos ergòdics són importants en el sentit que hom pot fer fàcilment mesures sobre una única funció resultant d’un fenomen físic, i aplicar els valors resultants a la teoria matemàtica dels processos estocàstics
moment
Matemàtiques
Donada una variable aleatòria X
, i f
( x
) essent la seva funció de densitat, valor
m r
donat per la fórmula
on a
és un nombre real fixat i r
és un nombre natural que determina l’ ordre del moment
.
Normalment hom escull com a valor de a el de l’esperança matemàtica de X , en el qual cas el moment de primer ordre és a dir r = 1 és nul i el de segon ordre és a dir, r = 2 coincideix amb la variància A partir dels moments, mitjançant l’anomenat mètode dels moments , hom pot estimar els paràmetres que caracteritzen una distribució de freqüències obtinguda a partir de l’observació d’una mostra
atractor
Matemàtiques
Estat o conjunt d’estats d’equilibri cap als quals convergeix un sistema dinàmic.
Formalment, donada una funció f , és un conjunt tancat E tal que f E és contingut en E , i per a alguns elements x d’un cert conjunt que conté E , la distància de f n E a E tendeix a zero quan n tendeix a infinit Normalment es requereix que l’òrbita de f sigui densa en E per a algun valor de x Si l’atractor E és un fractal es diu que és un conjunt estrany
operand
Matemàtiques
Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat.
Cada operació n'exigeix un nombre fix, normalment dos però també un, o tres, etc segons aquest nombre, l’operació s’anomena diàdica o monàdica com ara la identitat o la complementació, triàdica , etc En algunes operacions els operands reben noms especials segons el lloc que ocupen primer o segon, respectivament augend i addend i sumand qualsevol dels dos en l’addició, minuend i subtrahend en la subtracció, multiplicand i multiplicador i factor qualsevol dels dos en la multiplicació, dividend i divisor en la divisió, implicador o antecedent i implicat o conseqüent en la…
mínim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és menor que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també mínim local , i en el cas particular que existeixen les derivades successives de f x es compleix que en el punt a la primera derivada f ' a és nulla i la segona, f ' a , normalment és positiva En el cas, però, que tant f ' a com f ' a siguin nulles, la condició que f x tingui un mínim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i positiva Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els mínims d’una funció
màxim relatiu
Matemàtiques
Valor que pren una funció f(x) en un punt x=a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.
És anomenat també màxim local, i, en el cas particular que existeixin les derivades successives de f x , es compleix que en el punt a la primera derivada f' a és nulla i la segona f' a normalment és negativa En el cas, però, que tant f' a com f' a siguin nulles, la condició que f x tingui un màxim en el punt a és que la primera derivada de f x no nulla en el dit punt sigui d’ordre parell i negativa Aquestes són les condicions que hom aplica per a trobar els màxims d’una funció
autòmat finit
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Model matemàtic d’un sistema que té un nombre finit d’estats d’entrada i de sortida —els quals representen les diferents configuracions de signes (i estats interns) que representen la capacitat que té el sistema d’enregistrar els esdeveniments passats— i en el qual l’estat de sortida depèn en qualsevol moment de l’entrada present i dels estats interns.
Per tant, un autòmat finit es defineix pel conjunt finit dels estats d’entrada, de sortida i interns possibles per una funció que dóna el següent estat intern corresponent a un estat d’entrada i a un estat intern donats i per una funció que determina l’estat de sortida següent Aquest concepte és essencialment abstracte i té valor tant per a descriure programes com per a descriure aparells Un autòmat finit concret es defineix normalment per mitjà de la seva taula d’estats , que consisteix en una llista de les relacions existents entre els estats d’entrada, els de sortida i els…