Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
relació binària
Matemàtiques
Condició relativa a dos elements d’un conjunt que és satisfeta per determinats parells d’elements (eventualment per tots o per cap parell).
Sovint hom representa una relació binària per una taula de doble entrada on són assenyalats els quadres corresponents als parells que satisfan la relació La taula següent dóna la relació a és múltiple de b entre els nombres del conjunt 1,2,3,4,5,6 Entre les relacions binàries sobresurten per llur importància les relacions d’equivalència i les relacions d’ordre
secció
Matemàtiques
Intersecció d’un pla amb una superfície.
Si aquesta és una superfície cònica, hom parla de seccions còniques ellipses, hipèrboles i paràboles, parells de rectes, etc Les seccions produïdes en prismes i cilindres per plans perpendiculars, respectivament, a les arestes laterals i a les generatrius, són anomenades seccions rectes
àlef
![](/sites/default/files/media/FOTO/àlef.jpg)
Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
Louis Poinsot
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832
ajust
Matemàtiques
Operació estadística que consisteix a trobar la llei que resumeix, de la millor manera possible, la variació d’una variable aleatòria Y
en funció d’una altra variable X
, de la qual depèn.
Hom fa l’ajust a partir del coneixement de parells de valors x,y obtinguts observant una mostra, com la capacitat pulmonar i l’edat Deixant de banda l’ajust purament gràfic allisatge, habitualment hom pren una funció f x lineal, exponencial, polinòmica, etc i se suposa que y=f x +ε, on ε és un residu aleatori o soroll, i els paràmetres que defineixen la funció són determinats pel mètode dels mínims quadrats
anell
Matemàtiques
Estructura (A, +, ·) que consta d’un conjunt A en el qual han estat definides dues operacions, l’addició (+) i la multiplicació (·) amb les següents propietats: 1) el conjunt A amb l’operació d’addició és un grup commutatiu; 2) la multiplicació és associativa; 3) la multiplicació és distributiva respecte a l’addició per la dreta i per l’esquerra (és a dir a · (b + c) = a · b + a · c i (a + b) · c = a · c + b · c).
Si l’anell admet element unitat 1 per a la multiplicació a 1 = 1 a = a , aleshores lanell s’anomena anell amb unitat o unitari Cal remarcar que un mateix conjunt pot adquirir estructura d’anell de diverses maneres, canviant la definició de les operacions Exemples Els nombres enters amb l’addició i la multiplicació ordinàries Els nombres parells amb les mateixes operacions Le matrius quadrades amb l’addició i la multiplicació matricials
estructura algèbrica
Matemàtiques
Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
Una llei de composició interna definida en un conjunt E és una operació que permet de fer correspondre a cadascun dels parells ordenats a, b d’elements, distints o no de E , un element ben determinat del mateix conjunt E Així, doncs, una llei de composició apareix com una aplicació de E × E en E Una estructura és definida, doncs, per mitjà d’un cert nombre d’axiomes que determinen les relacions i les operacions que la componen Les estructures més freqüents en àlgebra són les de grup, anell, cos i espai vectorial
digraf
![](/sites/default/files/media/FOTO3/digraf_matematiques.jpg)
digraf
Matemàtiques
Graf les arestes del qual, anomenades arcs, són parells ordenats de vèrtexs diferents.
Un digraf G amb un conjunt de vèrtexs V i un conjunt d’arcs E es denota per G = V , E Sovint s’escriu també E = E G i V = V G
correlació
Matemàtiques
Grau d’interdependència entre diverses variables o, dit d’una altra manera, entre diferents conjunts de nombres.
Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb una certa…
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres racionals hom pot definir les…