Resultats de la cerca

Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de…

L’expressió a < b és una desigualtat entre a i b , i es llegeix ''a és inferior a b' o '' a és anterior a b ' l’expressió a > b es llegeix ''a és superior a b' o '' a és posterior a b ' Amb l’expressió a ≥b hom indica que ''a és inferior o igual a b’ i amb a ≤b que '' a és posterior o igual a b' Quan C és un conjunt numèric, les expressions a b, a ≤b i a ≥b indiquen, respectivament, que a és menor, major, menor o igual o major o igual, que b

Usualment hi ha les llistes d’un cert nombre de valors d’una variable i els valors corresponents d’una altra que és funció de la primera, els quals són disposats generalment en columnes paralleles aquesta configuració final és anomenada taula de la funció En són exemples la taula de quadrats, de cubs, de logaritmes, de sinus, de cosinus, de tangents, de paràmetres astronòmics, etc La taula de sumar o de multiplicar pot ésser feta usant un quadrat dividit en 81 cases quadrades disposades formant nou files i nou columnes les 9 cases de la primera fila i les 9 de la primera columna contenen…

El càlcul constitueix el fonament de tota la matemàtica quantitativa Limitat a l'àlgebra i a l'aritmètica fins al s XVII, l’aparició i el desenvolupament posterior del càlcul diferencial, el càlcul integral i el càlcul de variacions feren preveure per al càlcul un abast i una capacitat de resolució gairebé absoluts, talment que Leibniz pensà a reduir totes les ciències en una de sola sota la direcció d’un càlcul superior, síntesi de l’àlgebra i la lògica El càlcul ha restat absorbit pel camp més genèric de l'anàlisi matemàtica

Estudià al Trinity College de Dublín i el 1827 ocupà la càtedra Andrews d’astronomia i fou nomenat astrònom reial Des d’aleshores restà a l’observatori de Dunsink, dedicat a l’estudi de les matemàtiques Elaborà la teoria dels quaternions i aportà nous mètodes d’investigació en dinàmica, d’una gran importància posterior sobretot en la teoria quàntica La seva obra més important és Elements of Quaternions 1866 és autor també de Theory of Systems of Rays 1828, General Methods of Dynamics 1834-35 i Lectures on Quaternions 1853

Donà el valor de 24° a l’obliqüitat de l’eclíptica, valor que fou acceptat a Grècia fins al posterior refinament d’Eratòstenes Calculà el valor de l' any gran menor nombre d’anys, que coincideix amb un nombre exacte de llunacions, o mesos sinòdics, i en determinà el valor de 59 anys, corresponent a 730 llunacions Treballà en alguns problemes de geometria i plantejà la diferenciació entre problema i teorema Eudem, deixeble d’Aristòtil, li atribueix la divisió del zodíac en dotze parts o signes, però segurament aquesta és molt anterior i es remunta a la tradició astronòmica egípcia…

Els seus escrits sobre àlgebra, amb un estil d’exposició marcadament analític que el vincula estretament amb els treballs dels babilonis, contribuïren de forma essencial al perfeccionament de la notació algèbrica i a l’establiment de noves vies d’investigació En la seva obra cabdal, Aritmètica , estudià una àmplia sèrie de problemes numèrics limitant-se, en general, a trobar-hi solucions particulars mitjançant algun mètode de càlcul i admetent només com a solucions els nombres enters i racionals positius La seva obra influí en el posterior desenvolupament de la geometria…

Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…

Fill d’un pastor luterà pobre, el 1817 un dels seus mestres en reconegué el talent, l’introduí en els clàssics de les matemàtiques i aconseguí el seu ingrés a la Universitat de Cristiania actualment Oslo l’any 1821, on obtingué un títol, i finançà la seva formació posterior El 1823 fou el primer en formular i resoldre una equació integral El 1824, amb l’enginyer alemany August Leopold Crelle, fundà el Journal für die reine und angewandte Mathematik ‘Revista de matemàtica pura i aplicada’, on publicà molts treballs El 1926 anà a París, aleshores centre mundial de les matemàtiques…

Molt abans que les dades provinents d’observacions poguessin ésser estudiades rigorosament i científicament, els estats havien organitzat, amb més o menys cura, la recollecció pretesament exhaustiva de dades amb fins diversos, principalment per a les lleves militars i els imposts És ben conegut el cens ordenat pels romans l’any 0 hom coneix, també l’existència d’elaboració de censos fa uns 4 000 anys a la Xina, i la Bíblia n'esmenta diversos en el llibre dels Nombres L’estadística permet a l’administració de conèixer la situació de les persones i dels béns que hi ha sota llur jurisdicció…