Resultats de la cerca

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

Catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Format a l’escola de B Eckmann de la Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qüestions de topologia algèbrica, especialment de teoria d’homotopia Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autònoma de Barcelona la creació d’un grup per a la recerca en topologia Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general 1990-92, vicepresident 1992 i president 1995-2002 Fou president de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències…

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats…

Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus

Fou fundador i president per designació reial de la Royal Society Fruit de la seva correspondència amb J Wallis, en l’obra del qual aparegueren alguns dels seus treballs, fou l’expressió del producte infinit de Wallis per a π/4 en forma d’una fracció contínua 4/π = 1+1 2 /2+3 2 /2+5 2 /2+ fórmula de Brouncker

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Es graduà a Lausana 1925 Doctorat a París 1931, fou professor de les universitats de Lausana 1932, París 1943 i Ginebra 1953-73 S'especialitzà en qüestions de geometria diferencial de topologia, on obrí nous camins de recerca i formulà uns teoremes que duen el seu nom És autor de Variétés différentiables Formes courants, formes harmoniques 1955 En 1963-66 fou president de la Unió Matemàtica Internacional

Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid És conegut sobretot per les seves màquines automàtiques de calcular destinades especialment a resoldre equacions algèbriques i diversos dispositius per al control remot, mitjançant ones hertzianes Pot ésser considerat com un precursor del càlcul automàtic es féu cèlebre amb el seu jugador d’escacs , veritable autòmat capaç de seguir les diverses jugades possibles Construí un transportador aeri a les cascades del Niàgara i un tipus de dirigible d’estructura funicular

Estudià matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb un treball sobre la teoria de les funcions enteres Vinculat des del començament a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un impulsor del departament de matemàtiques, del qual és professor Ha promogut l’estudi de diversos problemes de la teoria de funcions analítiques d’una i diverses variables complexes i elsseus treballa inclouen el comportament a la frontera d’aquestes funcions Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiqyues del 1982 al 1986

Estudià a Cambridge i durant el període 1879-87 ocupà la càtedra de física d’aquesta universitat, com a successor de Maxwell Fou president de la Royal Society 1905 Féu treballs notables en diversos camps de la física els líquids, les vibracions, l’electricitat, la capillaritat, el nombre d’Avogadro, etc Descobrí, amb Ramsay, l’argó 1814 Són importants, especialment, les seves recerques sobre la difusió de la llum i la visió dels colors, com també sobre el color blau del cel El 1904 rebé el premi Nobel de física