Resultats de la cerca

Perquè una superfície sigui desenvolupable cal que contingui rectes superfície reglada i que el vector normal a la superfície sigui constant al llarg de cada recta En són exemples els cons, els cilindres i les superfícies constituïdes per totes les tangents a una corba en l’espai Qualsevol superfície desenvolupable és d’un d’aquests tres tipus citats

Es mesura per l’angle rectilini corresponent al diedre associat

Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…

Per exemple, la hessiana de f x , y = x 2 - 2 xy 2 és L’estudi dels valors de la matriu hessiana és important en la determinació de punts singulars i extrems de funcions de diverses variables Rep el seu nom del matemàtic LO Hesse

És la forma d’un anell de contorn circular i rodó Si r és el valor del radi del cercle generador, k la distància del centre a l’eix de revolució eix z , l’equació del tor és el seu volum val 2π kr, i l’àrea de la seva superfície, 4 π 2 kr

Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…

Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades

Topològicament, la frontera d’una part A d’un espai topològic és la intersecció de l’adherència de A amb l’adherència del seu complementari