Resultats de la cerca

És anomenada també funció indicatriu d’una part d’un conjunt o, simplement, indicatriu d’una part d’un conjunt

Hom diu aleshores que F x és la funció primitiva o, simplement, la primitiva, de f x Les primitives d’una funció són obtingudes mitjançant la determinació de la integral indefinida d’aquesta, F x =∫ x a f t

La construcció d’un sistema formal resulta, aleshores, d’obtenir, a partir d’uns axiomes inicials, dels quals pot no existir cap realització concreta i dels quals hom no en qüestiona l’existència “real”, un conjunt consistent de teoremes El formalisme, anomenat a voltes axiomatisme o axiomàtica formal , fou introduït pel matemàtic alemany David Hilbert, i, com a intent de fonamentació de la matemàtica, s’oposa al logicisme de Russell i Whitehead i a l'intuïcionisme de Brouwer

Així, per exemple, l’equació de la conservació de l’energia mecànica és obtinguda en fer una integració de l’equació del moviment d’un sistema conservatiu hom diu que l’energia és una integral primera del moviment, o, simplement, una integral del moviment

És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument

És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H

La superfície consta de dos fulls units pel vèrtex Es parla de con de revolució si la superfície cònica és engendrada per una recta que passa pel vèrtex i gira al voltant d’una altra recta que també hi passa, la qual és anomenada eix del con Les corbes obtingudes en tallar un con de revolució amb un pla que no passa pel vèrtex reben el nom de seccions còniques o, simplement, còniques Si el pla secant és parallel a una generatriu del con, la cònica rep el nom de paràbola en la resta de casos, el pla secant determina una ellipse o una hipèrbola, segons si el pla talla un full…

És denotada per l’assignació x → a x És la funció inversa de la funció logarítmica de base Hom empra, especialment, la funció exponencial que té per base el nombre e aquesta és la inversa de la funció logarítmica neperiana ln e x = e l n x = x Quan hom no especifica la base, hom parla de funció exponencial o simplement d’exponencial, tot sobreentenent que es tracta de la funció exponencial de base e , i la nota e x o exp x Té la propietat d e x / dx = e x , i admet el desenvolupament en sèrie Aquesta sèrie convergeix també en el cos ℂ, la qual cosa permet de definir-hi la…

Quan aquest límit existeix, hom diu que la funció f és derivable en a , i el límit és notat per f´ a , df/dx a o Df a , i hom l’anomena derivada de f en el punt a Hom diu que f és derivable en un cert domini S si ho és a cada punt de S Aleshores, la funció f´ x que assigna a cada punt a ∈ S la derivada de f en a és anomenada funció derivada de f o, simplement, derivada de f Si f´ x és, al seu torn, derivable en un cert domini T , hom pot definir-n'hi la derivada, que és la derivada segona de f, f´´ x Hom procedeix consecutivament per tal de definir les derivades d’…