Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
successions de Fibonacci
Matemàtiques
Successions de nombres enters positius, (un)n≥₀, donades per la llei de recurrència un=un-₁ + un-₂, n≥2.
Les diferents successions resulten d’una elecció concreta dels dos primers termes u₀ i u₁ Hom anomena, generalment, successió de Fibonacci aquella que fa u₀ = u₁ =1, la qual té per terme general i els primers termes de la qual són 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55,, anomenats nombres de Fibonacci Aquesta successió de Fibonacci té propietats força interessants u n =Σ i j , on el sumatori s’estén per als índexs tals que i - j = n i j ≤ n u n i u n - ₁ són primers entre ells que és el nombre d’or Hom ha definit també successions de Fibonacci…
fase
Física
Matemàtiques
Argument de les funcions sinusoïdals (sinus o cosinus), dependents del temps, especialment quan hom les considera en les formes u = U sin (ϖt+ϕ) i u = U cos (ϖt+ϕ).
És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial
funció holomorfa
Matemàtiques
Funció f
: U
⊂ℂ→ℂque té la propietat d’holomorfia.
La funció f definida sobre l’obert U és holomorfa en el punt z 0 ∈ U si és derivable en z 0 , és a dir, si existeix el límit La funció f és holomorfa en un obert U si és holomorfa en tot punt de U La funció f és holomorfa a l’infinit si existeix un nombre real positiu a tal que, per a tot z ∈ℂque verifiqui | z |> a, f és holomorfa en z
equació diferencial en derivades parcials
Matemàtiques
Equació en la qual la funció incògnita u = u(x1,...,xn) és una funció de diverses variables independents, que conté també, a més de la funció u, les seves derivades parcials.
L’ordre de la derivada que figura en l’equació amb major grau determina el grau de l’equació Històricament feren la seva aparició amb el problema de la corda vibrant que conduí al prestigiós matemàtic i filòsof francès Jean le Rond d’Alembert a l’equació en derivades parcials , essent la incògnita la funció u = u t , x
condició de Neumann
Matemàtiques
En la determinació d’una funció u que satisfaci l’equació de Laplace .
definida en una regió R del pla i tal que u sigui regular i contínua en R i en la seva frontera F , condició consistent a considerar coneguda la derivada normal du / dn de la funció u damunt la frontera F problema de Dirichlet
punt de retrocés

Punt de retrocés de primera (a) i de segona (b) espècie
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donada una corba plana C
, punt P
d’aquesta corba en el qual existeix una tangent T
de tal manera que existeix un entorn U
de P
i una recta R
, diferent de T
, tals que els punts de C ∩U
pertanyen al mateix semiplà respecte a R
.
És un punt de retrocés de primera espècie si existeix un entorn U´ de P tal que els punts de C ∩U´ són repartits entre els dos costats de T , i és un punt de retrocés de segona espècie si són al mateix costat respecte a T Un punt de retrocés és anomenat també cúspide o punt cuspidal
producte infinit
Matemàtiques
Donada la successió {un }, successió {Pn } el terme general de la qual és donat per l’expressió Pn = u 1 u 2...u n
.
Hom diu que el producte infinit és convergent quan la successió { P n } és convergent, i hom diu que és absolutament convergent quan convergeix sigui quin vulgui l’ordre dels factors
abscissa

L’abcissa del punt P respecte a l’origen O, amb la unitat u, és 4
Matemàtiques
Fent referència a un punt sobre una recta, distància mesurada amb la unitat adoptada des d’un punt fixat per endavant, anomenat origen, fins al punt considerat.
funcions el·líptiques de Jacobi
Matemàtiques
Donats dos reals no nuls, a i a´, tals que a2 + a´2 = 1, funcions inverses de les funcions .
Les funcions inverses de f, g i h es denoten, respectivament, per sn, cn i dn i satisfan les següents propietats cn u + sn snu cnu = 1 dn 2 u + a 2 sn 2 u = 1 cn´ u = -sn u dn u dn'u = - a 2 sn u cn u
teorema de Bonnet
Matemàtiques
Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.
Concretament, si E , F , G , e , f , g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2 , amb E > 0, G > 0 i EG – F 2 > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada q ∈ V existeix un entorn U ⊂ V de q i un difeomorfisme x U → x U ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x U ⊂ ℝ 3 té E , F , G , e , f , g per coeficients en les seves formes fonamentals Amés, si U és connex i x’ U → x’ U ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina