Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques
Matemàtiques
Sistema de denominacions elaborat per l’EUROSTAT per a la Comunitat Europea (1972).
A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells I, regions comunitàries europees II, unitats administratives de base i III, subdivisions de les unitats II Permet, a més, la integració per agrupacions successives sempre passant pels estats, l’homogeneïtzació estadística i les modificacions per ésser un sistema obert, i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient
mesura

Principals unitats de mesura internacional
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Valor numèric obtingut experimentalment com a resultat d’un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altra de la mateixa espècie elegida com a unitat
, amb la finalitat d’establir unes relacions o la deducció d’unes conclusions.
Certes mesures, però, poden ésser de tipus qualitatiu “sí o no”, “més gran que o igual a”, “lineal”, etc, o poden estar relacionades amb una entitat gràfica d’imatge que serà donada per una “concentració” o per una probabilitat obtinguda per repetició del fet experimental El procés de mesura ha d’ésser objectiu i, per tant, la comparació ha d’ésser feta amb una magnitud unitat de la mateixa espècie i de similar dimensió Si hom l’efectua per un procés indirecte transductor, la magnitud final ha d’ésser calibrada en unitats de la magnitud primitiva No totes les magnituds són…
quaternari | quaternària
transport
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Xifra (o senyal que la representa) que apareix en una addició o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base de numeració utilitzada.
El transport també anomenat ròssec passa a la posició següent més significativa, on modifica el valor del càlcul en una o més unitats
zero
Matemàtiques
Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.
El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al segle V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i divulgaren com…
suanpan
Matemàtiques
Tipus d’àbac originari de la Xina, on és emprat encara actualment.
Conegut des de temps molt antic, consisteix en un tauler amb una barra transversal que separa dues zones proveïdes d’una sèrie de barretes paralleles amb dues boles a la part de dalt i cinc a la de baix Les boles són desplaçables i tenen un valor de 5 les de la part superior, i d’1 les de la inferior Les distintes columnes representen unitats, desenes, centenes, milers, etc, respectivament Acostant un cert nombre de boles cap a la barra transversal, hom pot representar un nombre decimal qualsevol
norma
Matemàtiques
En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 (recta, pla, espai ordinari), longitud d’un vector.
Si el vector és determinat per les seves components en un sistema de coordenades ortonormals eixos perpendiculars i unitats iguals sobre cada eix, la norma del vector v = x 1 , x 2 , x 3 és expressada així Per mitjà del producte escalar, és D’aquesta manera la noció de norma s’estén a espais vectorials de dimensió qualsevol, finita o infinita La norma té en tot cas les propietats de la distància, és a dir, és positiva o nulla, només el vector zero té norma nulla, i satisfà la desigualtat triangular,
àlgebra de Boole
Matemàtiques
Conjunt A en què s’han definit una operació unitària ¬ i dues operacions binàries ∨ i ∧, i amb dos elements distingits 0 i 1, de manera que per tot x, y, z de A se satisfan les següents propietats:
Els subconjunts d’un conjunt donat U formen una àlgebra de Boole amb les operacions de complementació, reunió i intersecció Els elements distingits són el conjunt buit i U En una àlgebra de Boole es pot definir un ordre parcial de la següent manera x ≤ y si, i solament si, x ∧ y = x o, equivalentment, x ∨ y = y Hom ha aplicat l’àlgebra de Boole en teoria de probabilitats, i en el disseny dels circuits elèctrics en què es basen les unitats lògiques dels ordinadors En aquest cas els connectors lògics ∧, ∨ i ¬ són reemplaçats per operacions físiques 1 passa el corrent 0 no passa…
Luca Pacioli
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com Luca di Borgo
.
Ingressà a l’orde franciscà entre el 1470 i el 1477 i fou professor a Perusa, Nàpols, Roma, Milà, Florència, Pisa, Bolonya i Venècia La seva obra principal, Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalità 1494, és el primer tractat general d’aritmètica i àlgebra imprès A més de presentar els elements de l’àlgebra i dedicar alguns capítols a qüestions de matemàtiques pràctiques canvi de moneda, mesures i unitats de mesura, etc, tracta de l’aritmètica comercial hom considera que aquest és el primer text en què s’expliquen les regles de la compatibilitat per partida…