Resultats de la cerca

Això darrer no és degut al fet que la Galàxia ocupi un lloc privilegiat en l’espai, sinó un fenomen semblant al que passa quan hom infla un globus sobre la superfície del qual hi ha pintats una sèrie de cercles És a dir, que les distàncies d’un dels cercles a tots els altres augmenten com si tots els altres en fugissin, i aquesta conclusió és vàlida per a qualsevol dels cercles que hom consideri En el cas de les galàxies hom suposa que el moviment de recessió té aquestes mateixes característiques perquè és degut al moviment d’expansió del propi espai Les…

Fou proposada el 1964 per CC Lin i FH Shu

Quan les coordenades són l’índex de color i la magnitud absoluta visual, el diagrama és anomenat diagrama HR color-magnitud , quan són l’índex de color i la lluminositat, diagrama HR color-lluminositat , i quan són la temperatura efectiva i la magnitud absoluta bolomètrica, diagrama HR teòric La majoria dels punts són situats en una banda llargaruda anomenada seqüència principal a sobre hi ha una agrupació corresponent als estels gegants , una que inclou els estels supergegants , i una altra agrupació, situada a sota, correspon als nans blancs Aquest diagrama és emprat per a…

Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o plena Animació…

El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà  i l’any 1846 Galle descobrí…

Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors…

Aquest material és el responsable de l’enfosquiment i l'envermelliment interestellar de la llum que prové dels estels, ja que dispersa i absorbeix una part d’aquesta llum Aquesta és una de les principals dificultats per a determinar les distàncies estellars amb exactitud Una gran part de la Galàxia, especialment el seu nucli, és oculta darrere de núvols de pols interestellar, encara que la seva massa sigui solament el 0,1% de la massa total de la Galàxia La seva temperatura és molt baixa 20 K i la seva densitat també 10 2 5 g/cm 3 La seva composició és encara molt…

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels…

La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc primeres xifres romanes la classe I correspon…

Les coordenades dels astres donades pels catàlegs estellars són referides a una època determinada, que hom sempre fa coincidir amb l’inici d’un cert any astronòmic Per a trobar el corresponent valor d’aquestes coordenades en un altre instant cal efectuar una sèrie de correccions que corresponen als diferents canvis introduïts per una sèrie de factors en la posició aparent de l’estel, durant l’interval de temps que separa les dues dates Aquests factors són el moviment propi de l’estel, la parallaxi , la precessió dels equinoccis , la nutació i l' aberració de la llum