Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Agrupació Astronòmica de Sabadell

Seu de l’Agrupació Astronònica de Sabadell al Parc Catalunya de la ciutat
© Agrupació Astronòmica de Sabadell
Astronomia
Entitat dedicada a la recerca i a la divulgació de l’astronomia dins el camp amateur
.
Fundada el 1960, establí la seva seu social a Sabadell, però el seu àmbit d’actuació comprèn tot l’Estat espanyol Es dedica principalment a l’estudi amateur dels diferents astres i fenòmens de l’univers Recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents Publica la revista bimensual “Astrum” Des de 1993 té com a seu un modern edifici construït, segons les necessitats de l’entitat, al Parc Catalunya, i des del 2001, l’observatori compta amb un conjunt de quatre telescopis que funcionen com un de sol de gran potència L’any 2003 fou guardonada amb el…
Adrast
Astronomia
Un dels quatre satèl·lits més interns de Júpiter, d’uns 20 km de radi i a una distància mitjana de 128 000 km del planeta.
És a la zona dels anells, que foren també descoberts el 1979 per les sondes Voyager
Achernar
Astronomia
Estel de la constel·lació de l’Eridà, el desè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,5), a una distància de 127 anys llum.
És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B 5
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
Michel Mayor
Astronomia
Astrònom suís.
Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300 publicacions, i ha…
Jàpet
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1671 per G.D.Cassini.
Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet
Janus
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert el 1966 per Audouin Dollfus.
Té unes dimensions semidiàmetres de 110 × 100 × 80, un semieix gran de 151 500 km, i un període orbital de 0,695 dies Descriu, pràcticament, la mateixa òrbita que un altre satèllit de Saturn, Epimeteu, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua
Infra-Red Astronomical Satellite
Astronomia
Satèl·lit astronòmic d’observació en l’infraroig, realitzat en el si d’una cooperació entre els Països Baixos, la Gran Bretanya i els EUA.
Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO
Io
Astronomia
El més interior dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener de 1610.
El diàmetre és de 3630 km, té una massa quasi igual a la de la Lluna, el període de revolució sideral és d’1,77 dies i la distància entre el satèllit i el centre de Júpiter és de 422000 km Fou estudiat a bastament per les sondes Voyager , les quals hi evidenciaren una forta activitat volcànica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina