Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
astrolabi impersonal
Astronomia
Astrolabi de prisma de 60° perfeccionat per A. Danjon en proveir-lo d’un micròmetre impersonal que permet d’immobilitzar les dues imatges que apareixen en el camp visual al moment de llur coincidència.
Un cronògraf anota automàticament l’hora de pas de l’estel per 20 distàncies zenitals simètriques de la de 30°
astrolabi de prisma
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a conèixer el moment de pas d’un estel per una distància zenital establerta.
Consisteix en un prisma de vidre, situat davant una ullera, i un horitzó artificial de mercuri, situat davant i a la part inferior del prisma N'hi ha dos tipus el de 60° prisma equilàter i el de 45° El de 60° el més conegut és disposat, pel seu ús, horitzontalment, encarat a la vertical d’un estel, de forma que l’observador vegi alhora, a través de la ullera, l’estel i la seva imatge reflectida a l’horitzó artificial El moment que coincideixen les dues imatges, la distància zenital és de 30° i hom anota llavors l’hora De les observacions amb l’astrolabi de prisma hom dedueix, previ el càlcul…
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les altres armilles…
astrògraf
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a la fotografia celeste i, en particular, a la determinació de les coordenades dels astres i a assenyalar la presència de nous asteroides.
Actualment és substituït pel telescopi fotogràfic
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
astrodinàmica
Astronomia
Física
Branca de la dinàmica que estudia els moviments dels cossos celestes, inclosos els vehicles espacials, com també les forces que actuen sobre ells durant llur moviment.
astroblema
Astronomia
Cràter format a la superfície d’un astre, en especial la Terra o la Lluna, per la col·lisió d’un meteorit gran.
astrobalística
Astronomia
Estudi dels fenòmens produïts quan un sòlid travessa un medi gasós a velocitat prou elevada per a causar ablació.
astre
Astronomia
Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina