Resultats de la cerca

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…

La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…

El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots…

Membre del consell directiu dels observatoris Hale fins el 1957, és conegut pels seus treballs sobre el desplaçament cap al vermell de la llum de les galàxies El 1925 descobrí amb Hubble la relació entre desplaçament cap al vermell i la magnitud de les galàxies, que posteriorment ha esdevingut la relació distància-velocitat utilitzada per a mesurar la distància de les galàxies llei de Hubble El 1956 publicà, juntament amb NUMayall i ARSandage, un dels articles més importants de la cosmologia moderna, Redshifts and Magnitudes of Extragalactic Nebulae , on hi ha la…

L’astre més llunyà observat té un desplaçament cap al vermell de 4,73 Això equival a una distància entre 6 000 i 16 000 milions d’anys-llum

Això darrer no és degut al fet que la Galàxia ocupi un lloc privilegiat en l’espai, sinó un fenomen semblant al que passa quan hom infla un globus sobre la superfície del qual hi ha pintats una sèrie de cercles És a dir, que les distàncies d’un dels cercles a tots els altres augmenten com si tots els altres en fugissin, i aquesta conclusió és vàlida per a qualsevol dels cercles que hom consideri En el cas de les galàxies hom suposa que el moviment de recessió té aquestes mateixes característiques perquè és degut al moviment d’expansió del propi espai Les característiques d’aquesta expansió…

Es relaciona amb el paràmetre de desplaçament cap al vermell z , mitjançant l’expressió 1+ z = R t 0 /R t 1 , on t 0 és el temps present i t 1 el temps en què fou emesa la radiació ara desplaçada Es relaciona també amb la constant de Hubble mitjançant l’expressió H 0 = d R/dt/ R La seva variació temporal és relacionada amb el paràmetre de desceleració còsmica

Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior