Resultats de la cerca

És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

El 1864 estudià espectroscòpicament per primera vegada les característiques d’una nebulosa gasosa, i poc després demostrà que la cua dels cometes conté hidrocarburs gasosos El 1868 calculà la velocitat d’allunyament de Sírius, i provà experimentalment la possibilitat d’utilitzar l’efecte Doppler-Fizeau per a determinar les velocitats radials dels estels Publicà Atlas of Representative Stellar Spectra 1899

Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera…

El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler…

La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…

El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots…

Es caracteritzen per una gran densitat i temperatura i unes dimensions molt petites, que fan possible de parlar de l' edat de l’Univers , estimada avui entre els quinze i els vint mil milions d’anys El terme que podria ser traduït per ‘gran bum’ porta a confusió per tal com fa pensar en l' explosió d’un nucli dens primordial i en la consegüent expulsió dels fragments resultants, quan, en realitat, el model del big-bang no és més que la darrera conseqüència d’invertir mentalment l’expansió de l’Univers que ha estat observada experimentalment En els models actuals, hom admet que l’expansió de l…

L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…