Resultats de la cerca

Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any

En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les condicions…

El moviment real dels planetes té lloc d’W a E, i durant la fase de retrogradació hom els veu desplaçar-se d’E a W La retrogradació és un efecte de la combinació dels moviments reals del planeta i de la Terra, és a dir, que és un moviment relatiu del planeta respecte a la Terra La fase de la retrogradació és separada de la fase normal de moviment directe per un estadi en el qual el planeta sembla immòbil en el firmament i rep el nom d'estació

Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents

Durant un quant temps treballà juntament amb James South en la revisió de les dades dels catàlegs estellars del seu pare L’any 1834 establí un observatori a Feldhausen, pròxim a la Ciutat del Cap, i hi romangué quatre anys estudiant el firmament austral Durant aquest temps descobrí 1 202 sistemes dobles i 1 707 cúmuls estellars i nebulosos Entre les seves obres es destaca Outlines of Astronomy 1849

Fou fundat l’any 1839 i disposava d’un telescopi refractor de 38 cm que fou durant molts anys el més gran del món L’any 1878 hom en construí un altre de 76 cm L’edifici i els seus instruments foren destruïts durant la Segona Guerra Mundial, però hom pogué salvar les lents dels telescopis i, acabada la guerra, l’observatori fou reconstruït Actualment disposa també d’una torre solar, amb tots els instruments específics per a l’estudi del Sol, i d’un gran radiotelescopi