Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1980 per Collins i collaboradors a partir de fotografies enviades per la sonda Voyager Orbita a una distància de 139350 km del centre del planeta i té forma irregular, amb unes dimensions aproximades de 145 x 85 x 62 km

El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler…

Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel  telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67/…

Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes…

Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’…

Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea  ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de…

Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…

El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…

La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…