Resultats de la cerca

Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 135 000 km La seva òrbita és quasi perfectament circular i té un grau d’inclinació de 97° 59´ respecte a la d’Urà El període de revolució sideral és d’1,41 dies El seu diàmetre és d’uns 400 km

Treballà a l’observatori d’Ujjaen Coneixedor del sistema posicional de numeració amb 9 xifres, emprà també el zero i exposà regles per a operar amb els nombres negatius En el seu llibre Brāhmasphuṭasiddhānta 628 aplicà mètodes matemàtics a l’astronomia i estudià la resolució d’equacions determinades i indeterminades de primer i de segon grau En el Khaṇḍakhādyaka tractava de l’astronomia d’Āryabhaṭa Tingué una gran influència sobre la ciència islàmica

Professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala 1730-44 Conegut especialment per una memòria presentada a l’Acadèmia Sueca de Ciències 1742, on proposà l’escala centígrada de temperatures anomenada posteriorment escala Celsius temperatura Feu estudis sobre l’aurora boreal, i el 1736 participà en l’expedició francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià Supervisà la construcció de l’Observatori d’Uppsala 1740 i en fou el primer director

Director de l’observatori astronòmic de París i president de la Unió Astronòmica Internacional Membre de l’Académie des Sciences Es destacà pels seus estudis fotomètrics de Venus i de Mercuri i per la descoberta de la influència que el grau d’activitat solar té sobre l’aspecte de la Lluna Ideà també alguns aparells de precisió, dels quals cal esmentar un astrolabi impersonal Entre les seves obres cal destacar Description du ciel 1926 i Astronomie Générale 1953

Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so

Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra”  i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “…

És gairebé un 10% més brillant que el fons del disc solar, sobre el qual es destaca Les condicions més favorables per a l’observació de les fàcules s’esdevenen a les regions de la perifèria del disc solar, a causa de l’enfosquiment relatiu d’aquestes regions limbe Les fàcules tenen relació amb les taques solars , puix que sempre apareixen a les mateixes regions que els grups de taques, però la formació de les fàcules posa en evidència el grau d'activitat solar d’una manera més eficaç que les taques Tenen relació amb l’existència de pertorbacions magnètiques que donen lloc a…

Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses sondes automàtiques…

Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura El 1736 participà en l’expedició, dirigida per PL de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley Entre les seves…