Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
azimut nàutic per quadrants
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 90° El punt d’origen i la direcció són indicats amb lletres representatives de cada un dels punts cardinals
Gran Telescopi de Raigs Gamma Atmosfèrics per Imatge Čerenkov
Astronomia
Telescopi que forma part de l’observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma (Canàries).
Amb més de 17 m de diàmetre, fou dissenyat per a detectar la radiació de Čerenkov produïda per la cascada de partícules que es formen a l’alta atmosfera com a conseqüència de la incidència d’un raig gamma d’alta energia Pot detectar raigs còsmics gamma amb energies compreses entre els 50 i els 30 TeV El 2009 s'inaugurà un segon telescopi MAGIC II, molt semblant al primer i situat al costat
Tetis
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
Tità
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…
Mimes
© NASA
Astronomia
El més interior dels satèl·lits grans de Saturn.
Fou descobert per FW Herschel el 1789 Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 185500 km, el seu període de revolució sideral és de 0,94 dies i el seu diàmetre és de l’ordre de 390 km Les observacions dels Voyager han posat de manifest que la seva superfície mostra una reflectivitat uniforme i és recoberta per cràters d’impacte, entre els quals es destaca el Herschel , de 130 km de diàmetre que presenta un gran pic central No existeix cap cràter de dimensions intermèdies entre aquest gran cràter, i els més abundants, que tenen uns diàmetres de l’ordre d…
desplaçament cap al vermell
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
Mars Science Laboratory
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és…
sistema binari de raigs X
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
Saturn
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial…
Mercuri
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina