Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Southern Africa Large Telescope
Southern Africa Large Telescope
© Southern African Large Telescope / S. Potter
Astronomia
Telescopi d’11 metres de diàmetre situat a l’Observatori Astronòmic de Sud-àfrica, prop de la ciutat de Sutherland.
El seu mirall principal és format per 91 miralls hexagonals d’1,2 metres El telescopi i els seus instruments estan dissenyats per a treballar en longituds d’ona que van des de l’ultraviolat proper a leinfraroig proper La seva construcció finalitzàel 2005 Hi van contribuir, a més de Sud-àfrica, Alemanya, Polònia, els EUA, el Regne Unit i Nova Zelanda
espectrògraf
espectrògraf d’emissió d’anàlisi quantitativa de matèria sòlida
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Espectròmetre que permet d’enregistrar sobre un suport d’imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l’espectre de la radiació estudiada.
Per exemple, la incorporació a un espectròmetre d’una càmera fotogràfica el converteix en un espectrògraf En un espectrògraf de placa fotogràfica, associat a un telescopi clàssic, permet d’analitzar el domini espectral comprès entre els 310 nm i 1 100 nm que inclou el domini visible, l’infraroig proper i l’ultraviolat proper La placa fotogràfica pot ésser substituïda, en aquest domini, per càmeres electronogràfiques, càmeres CCD, càmeres de televisió o receptors fotoelèctrics
Vega
Astronomia
Estel α de la constel·lació de la Lira
.
És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
Two Microns All Sky Survey
Astronomia
Catàleg astronòmic que conté observacions fotomètriques a l’infraroig proper de més de 491 milions d’estels i diversos milions de galàxies.
Very Large Telescope
Astronomia
Conjunt de quatre telescopis de 8,2 m de diàmetre cadascun, que poden treballar individualment o de manera combinada, situat a l’Observatori de Cerro Paranal (Xile) i que és propietat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).
Entrà en funcionament a mitjan 1999, amb la installació del primer dels quatre telescopis La capacitat collectora dels telescopis que formen el VLT treballant conjuntament és equivalent a un únic telescopi de 16 m de diàmetre, la qual cosa el converteix en el telescopi òptic més gran del món A més, hom disposa de tres telescopis auxiliars d’1,8 m de diàmetre, que poden treballar en mode interferomètric amb els telescopis principals, proporcionant imatges d’una alta resolució angular El rang de longituds observables amb el VLT comprèn des de l’ultraviolat proper fins als 25…
precessió dels equinoccis
Combinació dels moviments de precessió dels equinoccis i nutació de l’eix de rotació de la Terra
© Fototeca.cat
Astronomia
Moviment retrògrad (cap a l’oest) del punt vernal (primer punt d’Àries) sobre l’eclíptica, que és conseqüència de la precessió de l’eix de rotació de la Terra.
El període d’aquest moviment és de 25800 anys, és a dir, de 50,27 /any és anomenat any platònic La precessió dels equinoccis fou descoberta per Hiparc de Nicea segle II aC però no fou explicada totalment fins al desenvolupament de la mecànica celeste Una de les conseqüències de la precessió dels equinoccis és que el punt vernal canvia constantment de posició en el firmament, de manera que les coordenades dels estels recollides en un catàleg estellar han d’ésser referides al punt vernal d’un determinat instant, cosa que determina l’ època del catàleg Una altra conseqüència és que l’estel que…
cúmul de galàxies
Vista del cúmul de galàxies Abell 2256, captada pel radiotelescopi LOFAR.
© NASA / CXC / Caltech / A. Newman et al. / Tel Aviv / A. Morandi & M. Limonsin / STSsI, ESD / VLT, SDSS
Astronomia
Conjunt de galàxies que presenten unitat d’origen i de moviment.
L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers poden contenir galàxies de tots els tipus ellíptiques, espirals, irregulars, etc i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única…
cúmul d’estels
Reconstrucció del filament de matèria fosca entre els cúmuls Abell 223 (part superior de la imatge) i Abell 222 (part inferior)
© Jörg Dietrich / U-M Department of Physics
Astronomia
Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements, els quals, en la majoria dels casos, han tingut el mateix origen.
N’hi ha dos tipus clarament diferenciats cúmuls oberts i cúmuls globulars Els cúmuls oberts o galàctics són constituïts normalment per uns quants centenars d’estels distribuïts dins una regió de l’espai d’uns vint anys llum de diàmetre, i presenten un moviment comú El cúmul galàctic més proper és el de les Híades, a la constellació del Taure, a 130 anys llum del Sol Els cúmuls globulars són constituïts per un nombre d’estels que oscilla entre uns quants milers i uns quants milions, i són distribuïts en una regió de l’espai d’uns 200 anys llum El nom prové del fet que els estels de l’agrupació…