Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dada basal
Medicina
Cadascuna de les dades sobre un participant d’un estudi clínic que es recullen a l’inici de l’estudi.
història clínica
Medicina
Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
Reuneix els apartats següents filiació personal, antecedents familiars, antecedents personals, tant fisiològics com patològics, malaltia actual inici, evolució i situació del moment, exploració física, diagnosi de probabilitat, proves de laboratori i especialitzades anàlisi biològica, raigs X, gammagrafies, etc, confirmació diagnòstica, tractament, evolució de la simptomatologia del malalt i epícrisi
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli…
marcador tumoral
Medicina
Substància biològica que en condicions normals està present en mínimes quantitats i que augmenta específicament quan es desenvolupa una determinada malaltia cancerosa.
La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada neoplàsia maligna i sempre a l’inici…
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les…
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol comportar…
COVID-19
Biologia
Medicina
Immunologia
Malaltia respiratòria d’origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV-2.
Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…