Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Francesc Bergós i Ribalta
Medicina
Metge.
Cursà estudis de mediciana a la Universitat de Barcelona Més tard exercí com a professor d’anatomia a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat i també a l’Escola Oficial de Practicants de Barcelona Durant la guerra civil dirigír a Sarinyena I'àrea sanitària del que després seria el II Cos de l’Exèrcit Després d’intervenir directament en el conflicte, fou nomenat general de Defensa Civil El 1939 s’exilià a França, on fou cap de sanitat al camp de concentració d’Argelers, al Rosselló S'embarcà cap a Amèrica i, després d’haver estat a l’Argentina Mendoza, Bolívia i…
Bernat de Granollacs
Esoterisme
Medicina
Astròleg, mestre en medicina.
Fou ciutadà de Barcelona És autor d’un Llunari e repertori del temps , amb taules cronològiques a partir del 1485, que fou imprès en català i en llatí el 1485 i en castellà el 1488 i que, profusament illustrat i reeditat possiblement cada any, obtingué una gran popularitat
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats…
Lluís Revert i Torrellas
![](/sites/default/files/media/FOTO/llrevert.jpg)
Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció…
Dídac Parellada i Feliu
Psiquiatria
Medicina
Metge psiquiatre.
President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat…
Josep Cabré i Piera
Medicina
Metge dermatòleg.
Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses
Josep Egozcue i Cuixart
Medicina
Metge i genetista.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona Primer catedràtic de biologia cellular de l’Estat espanyol 1975, càrrec que exercí a la Universitat Autònoma de Barcelona on dirigí, també, el grup de citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí Director del Departament de Genètica del Centre Regional de Primats d’Oregon EUA i el Departament de Citogenètica de l’Institut d’Investigacions Citològiques de València Fou director de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Biologia filial de l’IEC i acadèmic numerari…
Carles Margarit i Creixell
Medicina
Metge cirurgià hepatòleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1973, i el 1978 obtingué per concurs la plaça de metge adjunt del servei de cirurgia de l’Hospital de Bellvitge En 1982-83 amplià la formació en cirurgia hepatobiliopancreàtica HBP al Memorial-Sloan Ketterin Cancer Center Nova York El 1984 realitzà a l’Hospital de Bellvitge el primer transplantament de fetge a l’Estat espanyol El 1986 es doctorà amb una tesi sobre immunosupresió en el transplantament hepàtic, i l’any següent inicià a l’Hospital de la Vall d’Hebron el programa pioner de transplantament hepàtic pediàtric, que el 1988…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina