Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els…

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada en diversos volums 1963,…

Llicenciat en medicina 1950 per la Universitat de Barcelona, treballà a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda 1954-57, on descriví el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori Installat el 1957 als EUA, treballà al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City i, posteriorment, entre el 1960 i el 1961, com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton Connecticut, on s’interessà pel camp emergent de l’enginyeria biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en medicina i es…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar una malaltia…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Lluità al front republicà 1936-39 i fou empresonat a la postguerra Metge de professió, publicà el volum Dret al pedrís 1965, de caire realista

Fill de l’alcalde de Manresa, i solsoní d’origen, Josep Corbella i Sunyer, que exercí el càrrec del 1936 al 1938, s’exilià a França amb la seva família Cursà el batxillerat i medicina a Barcelona, on es llicencià en Medicina el 1960 i es doctorà el 1965 Dugué a terme activitat assistencial i pràctica forense i fou catedràtic de medicina legal i toxicologia 1976 a la Facultat de Medicina de Barcelona fins a la seva jubilació 2007 Creà un centre d’informació toxicològica a la Universitat de Barcelona Estudià el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del talli La…

Havia estat almoiner de Martí el Jove i metge de la reina Blanca I de Navarra a Sicília, i, elegit abat el 1437, continuà atenent els monjos malalts i els acollits a l’hospital de pobres de Poblet li foren atribuïdes guaricions miraculoses Feu edificar la capella de Sant Jordi 1443 Tingué especial cura de l’observança monàstica i de la defensa dels interessos materials del monestir