Resultats de la cerca

En són funcions bàsiques la selecció i l’entrenament dels aeronautes i els astronautes, llur control mitjançant la telemetria i llur recuperació després d’experimentar, durant el viatge, les tensions de la fatiga de vol, l’aïllament, les irradiacions, les distèrmies ambientals, la manca de sonorització i qualsevol possible “infecció còsmica”

Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics

La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’…

L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha…

Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors  i l’enzim polimerasa  que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis  l’any 1983 En el camp…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del 1992,…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…

Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a…