Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Manuel Bastos Ansart
Medicina
Metge traumatòleg.
Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969
Manuel Elkin Patarroyo
Medicina
Metge colombià.
Descobridor de la vacuna contra la malària, elaborada a l’Instituto de Inmunología de Santa Fe de Bogotà i presentada l’any 1994 Aquesta fou la primera vacuna contra un paràsit i la primera que s'obtingué per síntesi química, mètode més simple i barat que la síntesi mitjançant recombinació genètica Fou guardonat amb el premi Príncipe de Asturias d'investigació científica 1994
Manuel Camps i Clemente
Medicina
Metge i historiador.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1946, fou metge d’Alcarràs del 1951 fins a la jubilació Compaginà l’exercici de la medicina amb l’interès per la història d’aquesta ciència, que cresqué amb la participació als Congressos d’Història de la Medicina Catalana Sovint en collaboració amb el seu fill Manuel Camps i Surroca la Portella, Segrià, 1948, feu recerques sobre aspectes mèdics diversos medicina científica, pràctiques curatives populars, epidèmies, higiene pública, estudis forenses des de l’edat mitjana fins al segle XVIII, centrant-se sobretot al Segrià Entre les…
Manuel Beltran i Bàguena
Medicina
Metge.
Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia
José Manuel Rodríguez Delgado
Medicina
Metge andalús.
Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs de la seva…
Manuel de Chia i Bajandas
Zoologia
Medicina
Metge i malacòleg.
Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans
Josep Manuel Capdevila i de Vilardaga
Medicina
Metge.
Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès Publicà Tratado sobre la política mÉdica sd, Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina 1811, Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña 1812 i Elogio póstumo de D Juan Francisco de Bahí 1842
El Laboratori
Medicina
Societat fundada el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de medicina de Barcelona (Salvador Cardenal, Josep A.Barraquer, Joan Viura, Manuel Riba i Manuel del Vilar) amb intenció d’efectuar pràctiques de vivisecció i de fisiologia, que mitiguessin la vacuïtat del retòric ensenyament oficial.
Entre els socis que ràpidament s’hi inscriviren figuren Giné i Partagàs, Letamendi i Bartomeu Robert, que ja eren mestres consagrats El 30 de novembre de 1878 es fusionà amb una Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
S'inaugura a Badalona un dels primers centres de recerca sobre la leucèmia d’Europa
Medicina
La Fundació Josep Carreras inaugura a Badalona el nou campus de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Participat per l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Germans Trias i Pujol al costat del qual té la seu el nou centre i la Universitat Autònoma de Barcelona, és el tercer campus impulsat per la Fundació, i és previst que se situi al capdavant dels centres europeus per a l’estudi i el tractament d’aquesta i altres malalties malignes de la sang L’anunci coincideix amb el nomenament de l’oncòleg Manuel Esteller com a nou director de l’Institut contra la Leucèmia