Resultats de la cerca

De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El…

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Especialitzat en oftalmologia i principalment en el tractament de les lesions del pol posterior de l’ull i el despreniment de la retina, hi introduí noves tècniques i tingué al seu càrrec aquesta patologia a l’Institut Barraquer de Barcelona Presidí l’Associació d’Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1963-64

Estudià simultàniament la carrera de veterinària, que finalitzà el 1928, i de medicina, acabada el 1931 a Madrid Ingressà en el cos de veterinaris municipals de Barcelona 1929, i fou membre de nombroses entitats científiques estrangeres i de Catalunya El 1951 fou nomenat director de l’escorxador de Barcelona i el 1954 cap de serveis municipals de veterinaris de Barcelona Fou fundador i primer president del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1952-58 Cal destacar els seus treballs d’investigació sobre Obtención, titulación y preparación de la subtilina y su acción sobre el virus…

Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats…

Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada…

Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974,  Vocabulari de medicina  1993 i  Balmis o l’esperit de la…

Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…