Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
Juan Carlos Izpisúa Belmonte
Medicina
Bioquímic i farmacòleg castellà.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de València 1985, i el 1987 es doctorà per aquesta universitat i per la de Bolonya Féu estudis postdoctorals al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg i a la Universitat de Califòrnia de Los Angeles El 1993 s’incorporà al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, on lidera el seu propi equip de recerca en regeneració i diferenciació cellular Del 2006 al gener del 2014 dirigí el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Entre altres distincions, ha rebut el President William Clinton Career Award al millor científic 1997, el Creativity…
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
Joseph LeDoux
Medicina
Neurocientífic i psicòleg nord-americà.
Doctor en psicologia per la State University of New York at Stony Brook 1977 Professor de neurociència i psicologia a la Universitat de Nova York i director del Center for the Neuroscience of Fear and Anxiety de la mateixa ciutat Membre de la International Brain Research Organization i de l’American Association for the Advancement of Science La seva recerca es concentra en l’estudi de la memòria biològica i en l’experimentació amb animals per a establir els mecanismes relacionats amb els temors patològics, les pors i l’ansietat És considerat una de les principals autoritats…
Jaume Reventós i Puigjaner
Medicina
Metge.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’Investigació…
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
©
Medicina
Conjunt integrat d’instal·lacions i centres dedicats a la recerca biomèdica amb seu a Barcelona.
Inaugurat el maig de 2006, en són copartícips l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra Inclou i collabora estretament amb l’Hospital del Mar, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM, el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra CEXS-UPF, el Centre de Regulació Genòmica CRG, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMRB, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL i l’Institut d’Alta Tecnologia IAT La tasca del PRBB s’articula en sis grans àrees informàtica biomèdica i biologia de sistemes, regulació gènica i…
Linda Watkins
Medicina
Bioquímica i fisiòloga nord-americana.
Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de dolor són contraproduents els tractaments…
Baruj Benacerraf

Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital Broussais De…
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état…