Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
accident vascular cerebral

Mecanismes de producció d’un accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats internacionals, fou…
Wilder Graves Penfield
Medicina
Neuròleg canadenc d’origen nord-americà.
Fou deixeble de Sherrington, i després metge i professor al Neurological Institute de Montreal Realitzà valuoses investigacions sobre neurocitologia, determinà la relació existent entre certes àrees de l’escorça cerebral i algunes funcions intellectuals i ideà, juntament amb Otfried Foerster 1873-1941, un mètode per a tractar quirúrgicament formes d’epilèpsia localitzada
Phineas Gage
Medicina
Obrer americà del ferrocarril.
Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la collocació d’explosius Un error en l’ordre de collocació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front La barra li destruí part…
reanimació cardiopulmonar
Medicina
Maniobres destinades a la recuperació de la funció cardíaca.
Les maniobres bàsiques tenen l’objectiu de mantenir permeable la via aèria —cosa que hom aconsegueix ventilant artificialment el malalt per exemple, mitjançant el boca a boca— i una pressió sanguínia mínima —mitjançant compressió de la caixa toràcica— per tal que la perfusió cerebral sigui suficient Altres maniobres més sofisticades requereixen l’administració de medicaments i l’ús d’aparells, i només poden ésser efectuades a l’hospital per part de personal especialitzat
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Michael S. Gazzaniga
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor pedagògica i…
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les…