Resultats de la cerca

Darrera gran epidèmia de grip

Darrera epidèmia de còlera a Europa A Espanya causa més de 120000 morts

La denominació actual és del 1919 i la seva darrera reglamentació és del 1967 En formen part 40 acadèmics numeraris

El cervell és la part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats Als éssers humans, aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana i actua com el centre neuràlgic de les funcions cognitives Mantenir la seva salut a través de la nutrició és un dels pilars de la medicina preventiva, on el consum de determinats aliments, com els fruits secs, destaca pel seu potencial neuroprotector L’article de Divulcat “ Com afecta el consum de fruita seca al cervell ”, de la Fundació Pasqual Maragall…

De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…

La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit Rebutjà d’exercir de metge i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví, entre d’altres obres,  De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858 i La médecine à travers les siècles 1865, una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic Exercí de mestre 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària i encetà la publicació d’obres pedagògiques, entre les…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…