Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
Jaume Planas i Guasch
Medicina
Cirurgià plàstic.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1940, el 1943 obtingué la plaça de metge intern del Servei de Cirurgia d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona Després de doctorar-se en medicina i cirurgia a la Universitat de Madrid l’any 1947, amplià els seus coneixements de cirurgia plàstica als EUA De retorn a Barcelona, el 1949 fou nomenat cap del Departament de Cirurgia Plàstica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona Fou cap de cirurgia plàstica dels hospitals Nostra Senyora del Sagrat Cor de Jesús i Sant Pere Claver i la Clínica Barraquer, de Barcelona, i…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya entre el 1989 i…
Jaume Pi i Sunyer
Medicina
Metge.
Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de…
Jaume Valls i Dalfó
Medicina
Metge cirurgià.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M Valls i…
Jaume Isern i Rabascall
Medicina
Farmàcia
Metge.
Cursà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià 1936 Allistat al cos de sanitat militar durant la Guerra Civil, on arribà al grau de capità metge, arran de la derrota republicana s’exilià a França 1939 i fou tancat al camp de concentració d’Argelers, d’on fugí L’any següent passà a Mèxic i tot seguit a Veneçuela, on s’installà Hi treballà com a metge als laboratoris Schering 1940, fundà els laboratoris farmacològics Protón 1942 i organitzà el departament de vendes dels laboratoris Sandoz També fundà els laboratoris Ergos CA 1950, un dels més importants del país Fou membre…
Jaume Peyrí i Rocamora
Medicina
Metge.
Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí
Jaume Reventós i Puigjaner
Medicina
Metge.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, obtingué l’especialitat de bioquímica 1982 en el programa de formació de metges residents MIR a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Ha exercit com a cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca VHIR 1990-2014 Des del 2013 és professor agregat de biologia molecular a la Facultat de Medicina de la Universitat Internacional de Catalunya i professor del màster Bioquímica, Biologia Molecular i Biomedicina de la UAB Al març del 2014 fou designat director de l’Institut d’…
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d’ August Pi i…