Resultats de la cerca

S’inaugura a Barcelona l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat acorda la creació de l’Escola Especial d’Infermeres Auxiliars de Medicina

Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia catalana de Pere…

Forma part del Consorci Sanitari de Terrassa, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer Des d’abans del s XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa El 1966 s’incorporà a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona Durant el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el Projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, que es traspassà a la Generalitat Aquesta, en comptes de vincular-ho a l’Institut Català de la Salut, creà el…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on…

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…