Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ressonància magnètica funcional
Medicina
Tècnica de neuroimatge funcional que permet la detecció i la identificació d’àrees del cervell durant la seva activitat.
La mesura de la resposta hemodinàmica del cervell permet estudiar quina o quines àrees del cervell s’activen en fer una tasca determinada o en moure alguna part del cos, i també quina és la interacció entre aquestes àrees i la seva connectivitat S'utilitza com a procediment diagnòstic per a localitzar afeccions del cervell i, en processos prequirúrgics de neurocirurgia, per a avaluar el risc que una intervenció pot comportar en l’afectació d’altres zones cerebrals
L’Hospital Clínic fa una operació a distància
Medicina
El doctor Enrique Ferrer, cap del departament de neurocirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona, fa la primera intervenció quirúrgica neurològica a distància del món Es tracta d’una operació de baix risc utilitzant la tècnica de ventriculostomia endoscòpica sobre un pacient que patia hidrocefàlia obstructiva Des d’una embarcació a Mallorca, el doctor Ferrer fa moure un braç robòtic que opera el pacient, que és assistit a la sala d’operacions per un equip mèdic i informàtic L’operació s’ha fet en collaboració amb la fundació The Brain and the Heart Research
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una notable…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les modernes…
Hospital Universitari de Bellvitge
Medicina
Centre hospitalari d’Hospitalet de Llobregat.
Creat el 1972 per la Seguretat Social, actualment pertany a l’Institut Català de la Salut És un dels 5 hospitals que hi ha a Catalunya acreditats com a centres de tercer nivell, el màxim nivell de complexitat, cosa que li permet atendre malalts que requereixen la més alta tecnologia, com poden ser els que requereixen cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, neurocirurgia o transplantaments Disposa De totes les especialitats medicoquirúrgiques, excepte la pediatria i l’obstetrícia Des de fa més de 25 anys, és un centre docent universitari vinculat a la Universitat de Barcelona En l’àmbit de la…
Arturo Álvarez-Buylla Roces
Medicina
Neurobiòleg mexicà.
De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha ideat diverses…
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…