Resultats de la cerca

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina El 1969 hom n'inicià una nova collecció, impulsada per JRamis, RBacardí, OCasassas, JColomines, JLlorens, JBurgués, AMirada i RCasares, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans Del 1976 ençà, la collecció és editada amb el patrocini de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques

Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc

Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual…

Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos…

Cap del departament de virologia humana de la Universitat de Maryland des del 1993, al llarg de la seva carrera d’investigador ha descobert la interleucina un factor proteic secretat pels limfòcits T que provoquen el creixement cellular i el primer retrovirus humà, i ha treballat extensament sobre el virus de la sida, en collaboració amb el professor Luc Montagnier de l’Institut Pasteur És autor de més de 700 treballs científics i d’una seixantena de patents, entre les quals es troben els tests sanguinis de la sida Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Lasker 1986,…

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra…

A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom…

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…

Es graduà en medicina 1985 i exercí a Bassein, capital de l’estat d’Irauadi Myanmar Quan la junta militar prengué el poder 1988, fugí a Tailàndia, on obrí un centre sanitari a la localitat fronterera amb Myanmar de Mae Sot, dedicada sobretot a refugiats i immigrants procedents del seu país i als ferits per mines antipersona i per armes de foc en el conflicte que enfronta el govern amb la guerrilla opositora A mitjan anys noranta amplià la seva activitat assistencial a l’àrea de Myanmar controlada per la guerrilla karen Fou nominada al premi Nobel de la pau, i ha rebut nombrosos guardons…