Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès Publicà Tratado sobre la política mÉdica sd, Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina 1811, Oración inaugural para la instrucción de los practicantes del ejército de Cataluña 1812 i Elogio póstumo de D Juan Francisco de Bahí 1842

És autor d' Algunos datos sobre la epidemia de cólera ocurrida en octubre de 1885 en el manicomio de San Baudilio de Llobregat, causas inherentes al mismo que acrecentaron su desarrollo y medidas adoptadas para combatirlas y atajar la epidemia 1889, d’una memòria important sobre El trabajo de los niños necesidad de limitarlo modificaciones más convenientes en la legislación española 1889, La gripe en Barcelona 1890 i Algunas consideraciones sobre la medicina española del s XV 1893

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa…

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para…

Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou  Cycle  1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra  Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la direcció de…

Fill de Santiago Dexeus i Font , es llicencià en medicina el 1947 i es doctorà el 1956 S'especialitzà a la Maternitat de Barcelona Fou maternòleg de l’Estat, director de la Maternitat Municipal de Barcelona i secretari de la comissió espanyola de qualificació i docència en obstetrícia i ginecologia 1978-1985  El 1973, amb el seu germà Santiago Dexeus i Trias de Bes fundà l' Institut Universitari Dexeus , del qual fou director mèdic del 1973 al 1990  Fou també president de la Sociedad Española de Ginecología i Obstetricia en 1979-1988 i delegat d’Espanya a la Federació Internacional de…