Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
consultori
Medicina
Local, establiment particular, on un o més professionals, especialment metges, reben a consulta.
Raymond Turpin
Medicina
Metge francès.
Estudià les alteracions cromosòmiques que determinen defectes congènits, en particular el mongolisme
Anastasio Chinchilla Piqueras
Medicina
Metge militar.
És autor d’ Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular 1841-45, font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Àngel Ballabriga i Aguado
Medicina
Metge.
Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol
Noël Bailbé
Literatura
Medicina
Metge i llicenciat en lletres.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989 Les portes des églises romanes du Roussillon ,…
José Manuel Rodríguez Delgado
Medicina
Metge andalús.
Llicenciat a València el 1937, el 1946 fou becat per a treballar als Estats Units Fou professor de fisiologia a la Universitat de Yale 1950-72 i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Madrid Són importants els seus treballs sobre la fisiologia del cervell, en particular en el camp de la conducta animal destaquen les seves aportacions sobre modificacions de conducta per mitjà d’estímuls elèctrics amb un dispositiu de la seva invenció que anomenà stimoceiver , que li permeté controlar a distància conductes d’animals en experiments A banda d’un gran nombre de treballs de la…
William H. Masters
Medicina
Sexòleg nord-americà.
Graduat en medicina a Rochester 1943, des del 1947 treballà a la facultat de Medicina de la Universitat de Washington de Saint Louis on, juntament amb la psicòloga i sociòloga Virginia EJohnson, amb qui es casà, inicià les seves recerques sobre conducta i fisiologia sexual El 1964 fundaren la Reproductive Biology Research Foundation, i el 1973 el Masters & Johnson Institute clausurat el 1994, un any després del seu divorci L’aportació d’ambdós en el camp de la sexologia és considerada pionera i fonamental Publicaren diversos llibres que, malgrat el seu contingut tècnic, obtingueren un…
quiròfan
Intervenció quirúrgica en un quiròfan
© Fototeca.cat
Medicina
Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
El desenvolupament històric del quiròfan ha anat lligat a la importància de l’esterilitat i el control microbiològic dels malalts i dels centres hospitalaris Fou a partir de la Segona Guerra Mundial que foren imposats uns criteris en la seva concepció i construcció i, després, en el seu funcionament i la seva dotació, per tal de reduir les infeccions i aconseguir una major neteja Tot plegat ha possibilitat progressivament l’ús de tècniques quirúrgiques més complexes La seva construcció es caracteritza per la utilització de materials no absorbents, sense racons ni escletxes i una distribució…
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…