Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Agustí Bassols i Prim
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i en ciències fisicoquímiques, fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense Collaborà en força revistes Fundà i dirigí dues publicacions Revista médica barcelonesa i Contra la tisis Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica medicosocial de la tuberculosi La tos, sus causas y tratamiento 1885 Climatoterapia española de la tisis pulmonar 1888, Diagnóstico de las enfermedades del pecho 1900, L’art de respirar 1901, La tuberculosis y las tres higienes 1909, Orientaciones antituberculosas 1911, etc
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
laxant
Farmàcia
Medicina
Dit del medicament que facilita l’evacuació intestinal, normalment sense provocar diarrea.
Tots els purgants són laxants si hom els pren en dosis petites Hi ha laxants que dificulten l’absorció substàncies osmòticament actives mel, sorbitol, cellulosa i n'hi ha que tenen una acció excitomotora, bé sobre l’intestí prim olis, resines, etc, bé sobre l’intestí gros sofre, fenolftaleïna, etc
purga
Farmàcia
Medicina
Nom genèric dels medicaments que tenen un efecte purgant a causa del principi actiu que contenen.
Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim olis, resines els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros derivats de l’antracè, àcids biliars els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal com l’oli de parafina els purgants…
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…
enteròclisi
Medicina
Injecció d’un líquid opac als raigs X en el budell prim per tal de poder-lo observar.
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi…
càpsula endoscòpica
Medicina
Tècnica de diagnòstic per la imatge, mínimament invasiva, que permet la identificació de certes malalties del tub digestiu, principalment de l’intestí prim, difícilment accessible pels sistemes endoscòpics convencionals com la gastroscòpia o la colonoscòpia.
Consisteix en la deglució d’una càpsula de petites dimensions, capaç d’enviar imatges fotogràfiques a l’exterior mitjançant ones de ràdio La càpsula és impulsada pel moviment peristàltic del tub digestiu fins que és expulsada de manera natural i no és reutilitzable La visualització i el processament d’aquestes imatges mitjançant sistemes informàtics permeten un estudi detallat de la paret de l’intestí És un sistema molt ben tolerat pels pacients i pràcticament no té contraindicacions ni efectes secundaris