Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jacob Mantino
Medicina
Metge i filòsof jueu d’origen català que practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.
A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí
biomedicina
Medicina
Ciència que basa l’estudi de la medicina en els principis de les ciències naturals.
Jan Baptista Helmont
Filosofia
Medicina
Metge, químic i filòsof flamenc.
Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae 1648
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…
Francesc Campderà i Camins
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Pensionat per la ciutat de Girona estudià a Montpeller, on tingué cura de les plantacions del Jardí Botànic 1818 El seu estudi Monographie des Rumex, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées 1819, elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d’Augustin Pyrame de Candolle El 1844 fundà a Lloret de Mar la Torre Llunàtica coneguda posteriorment per Torre Campderà, que fou un dels primers establiments catalans dedicats al tractament científic dels malalts mentals…
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…
naturisme
Medicina
Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals (aigua, sol, aire, herbes, aliments).
El tractament per mitjà de la cirurgia i els fàrmacs és exclòs d’aquest sistema mèdic Cal cercar l’origen del naturisme en les tècniques dels antics herbolaris i en les pràctiques de la medicina popular Actualment s’han revitalitzat en nombrosos indrets d’Europa els principis que informen el naturisme així, hom pot constatar el desenvolupament de tècniques terapèutiques directament vinculades als elements naturals, com la talassoteràpia, la hidroteràpia i la fitoteràpia, i a determinats models de comportament vital, com el vegetarianisme i el nudisme Als Països Catalans hi hagué…
Creu Roja Internacional
Medicina
Organització internacional de tipus humanitari fundada el 1863 per auxiliar els militars ferits en acte de guerra.
Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de…
Hipòcrates
Medicina
Metge grec.
Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…