Resultats de la cerca

L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest assaig ha demostrat que…

Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum  Ortus…

Membre de nombroses societats científiques nord-americanes, treballà per a la NASA Es dedicà a l’estudi dels canvis químics produïts en els teixits orgànics exposats a radiacions amb gran quantitats de iode radioactiu, de les glàndules tiroides i del metabolisme dels glúcids

Pot comportar un risc alimentari segons la probabilitat que pugui causar efectes adversos sobre la salut de les persones i segons la gravetat d’aquests efectes Els perills alimentaris es classifiquen, segons la seva naturalesa, en perills biològics, perills físics i perills químics

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Fundada el 1885 per Albert Boehringer 1861-1939, té la seu central a Ingelheim am Rhein Renània-Palatinat A més de medicaments, elabora també productes químics, per a la sanitat, veterinaris, i té una presència destacada en els camps de la biotecnologia i l’alimentació El 1999 obtingué uns ingressos d’uns 5 500 milions de $ i, amb 139 companyies filials en més de 60 països, ocupava unes 26 500 persones El 1952 fundà una filial espanyola, que ha esdevingut una de les més importants i és localitzada a Catalunya Barcelona oficines, Malgrat de Mar producció química, Sant Joan Despí i…

Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació mètodes químics o enzimàtics oscilla entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total Per damunt d’aquesta xifra hom parla d' hiperglucèmia , i per sota, d' hipoglucèmia La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina diabetis mellitus o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina Per a la diagnosi de la…

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…