Resultats de la cerca

És una moral mèdica que varia segons les influències socials

El prestigiós metge del Principat Francesc Salvà i Campillo publica Proceso de la inoculación, tractat favorable a la inoculació antivariolosa

Catedràtic de patologia general de la Universitat de Salamanca 1955, de la qual fou rector 1960-67, i de la Universitat de Barcelona 1968 És coautor d’un tractat de patologia i d’estudis sobre l’ensenyament de la medicina

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí

Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta’ ālīf d’Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors

El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents

Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual…

Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un…