Resultats de la cerca

Els mosts contenen d’un 70 a un 85% d’aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre A més, hi ha àcids orgànics especialment àcid tartàric i àcid màlic, sals minerals potassi, calci, magnesi i sodi, tanins, matèries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgàniques, gomes, pectines, etc La densitat varia entre 1,05 i 1,13 En determinats processos vinícoles cal separar prèviament algunes d’aquestes substàncies a fi que el vi resultant tingui el color desitjat

Les diverses operacions del procés d’elaboració del vi anomenat vinificació són la verema, la barreja de varietats de raïm, la separació de la rapa, l’obtenció del most, les correccions i les manipulacions del most, la fermentació, el trafegament, el premsatge de la part sòlida, la segona fermentació lenta, l’envelliment i l’embotellament Procés d’elaboració del vi La verema és la collita del raïm madur, la composició del qual depèn de la varietat, del clima sempre en zones de temperatura mitjana anual entre 10° i 20°C, del sòl i de l’aigua La barreja de les varietats de raïm és determinada…

És obtingut a partir d’un most amb 14° d’alcohol produït per diverses varietats de raïm moscatell, garnatxa, macabeu i malvasia Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most i, quan els llevats han produït 5° d’alcohol, hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en el 10% hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre A continuació és sotmès a l’envelliment en botes de roure, que sovint són exposades al sol per a l’obtenció de rancis

N'hi ha moltíssimes variants, i la vinificació sempre és molt delicada, puix que allò que dóna caràcter específic a aquest vi és que no tot el sucre es transforma en alcohol El sistema practicat més comunament, a fi d’aturar la fermentació del most abans que acabi, és afegir-li alcohol o barrejar-lo amb un altre vi, tot i que així generalment perd aroma i sabor Un altre mètode, netament superior, consisteix a alentir la primera fermentació i sotmetre el most a diverses filtracions i transvasaments successius, fins que el contingut de sucre és considerat satisfactori…

Són d’un grau alcohòlic elevat 13-20°, puix que hom els afegeix destillat de vi o barreja de most i alcohol Són molt apreciats com a aperitiu

Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és…

La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca,…

La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…