Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hamburguesa

Varietat d’hamburgueses
© MPG
Gastronomia
Massa de carn picolada, de forma plana i ovalada.
Generalment és de carn de bou o de vedella, però també pot ser de porc o de pollastre D’origen alemany, també és anomenada bistec alemany o bistec d’Hamburg Fou portada als EUA pels emigrants alemanys el 1850, i al cap de pocs anys es convertí en l’arquetip de menjar americà La importància de l’hamburguesa en la cultura popular al segle XX deriva del fet que es troba a tot arreu, tant als restaurants com als establiments anomenats fast-food de menjar ràpid, molt estesos actualment, tant als EUA com a la resta del món Hom acostuma a menjar-la com a entrepà, sovint acompanyada de condiments…
tapes cantoneses
Gastronomia
Assortiment de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, com a aperitiu o bé com a àpat principal, generalment acompanyat de te.
Inclouen una gran varietat de plats, dolços o salats diferents tipus de pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc
tamari

Tamari
Gastronomia
Salsa elaborada a partir de soia fermentada submergida diverses vegades en aigua i sal en un procés que pot arribar a durar fins a dos anys.
La varietat anomenada shoyu també té com a ingredient blat o ordi torrat Actualment, es troben al mercat varietats a preus assequibles i de menys qualitat produïdes a partir de farina de soia i que contenen colorant de caramel, xarop de blat de moro o altres edulcorants, extracte de malta i sal, que no han sofert cap procés de fermentació
bunyol

Bunyols de bacallà
Gastronomia
Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent).
Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc
coca

Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…
fabada asturiana

Fabada asturiana
© Lluís Prats
Gastronomia
Plat típic de la cuina asturiana que té com a base les mongetes blanques seques cuites lentament amb varietat de carns.
El seu nom prové del nom asturià de les les mongetes, fabes Les mongetes es couen soles en una olla en aigua, durant unes dues hores, i més tard se li afegeixen les carns xoriç, botifarró, cansalda, etc, per a que cogui tot junt Es pot servir per separat la carn, anomenada compango , de les mongetes
pizza

Pizzes
© Corel
Gastronomia
Plat d’origen italià, preparat a base de massa de pa (amb oli d’oliva), estesa, de forma generalment circular, coberta de salsa de tomàquet i mozzarella
, a més de gran varietat d’altres ingredients i diversitat de condiments (orenga, sobretot), cuita en un forn molt calent.
cuina

Elaboració d'un plat jamaicà
© Corel - John McQuarrie
Gastronomia
Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.
Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…