Resultats de la cerca

L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte…

L’adob als aldehids té el seu origen en temps molt antic, per tal com l’adob de les pells fumant-les era corrent en moltes civilitzacions primitives L’efecte d’adobatge del fum és atribuït a les substàncies aldehídiques i fenòliques que conté L’estabilització produïda pels aldehids prové de la combinació d’aquests amb els grups bàsics del collagen especialment el de la lisina i el de l’arginina i, per tant, l’acció d’adobament és sobretot intensa quan hom arriba a valors de pH superiors al punt isoelèctric En conseqüència, l’adob als aldehids és…

Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’adob…

El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el bany de colorant entren en contacte a l’interior d’uns…

Un dels criteris que hom fa servir per a reconèixer l’efecte d’adobar una pell és l’augment de la temperatura de contracció d’aquesta quan és sotmesa a l’acció de l’aigua calenta Abans d’ésser adobades, les pells passen per una sèrie de processos anomenats de ribera, en els quals són netejades i són eliminades les substàncies que no serveixen per a ésser adobades per exemple el pèl o la llana Els adobs més utilitzats són els minerals, els vegetals, els sintètics, els adobs a l’oli i els adobs amb aldehids L’adob pot ésser donat en dues o més etapes preadob, adob,…

La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’…

És natural del Gran Chaco La seva fusta, de color vermell, és molt dura i resistent Forneix matèries tànniques per a l’adob de cuirs