Resultats de la cerca

La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a…

Hom pot comprovar el nombre de revolucions per minut, la pressió de la bomba de carburant, la compressió en els cilindres, els diferents elements de la installació elèctrica, l’avanç de l’encesa, el contingut del CO en els gasos d’escapament, etc

És freqüent que el canvi de marxes dels automòbils constitueixi un multiplicador de velocitat quan és embragada la quarta velocitat superdirecta d’aquesta manera hom aconsegueix que, a les velocitats altes, el motor giri a menys revolucions, amb un desgast inferior dels òrgans mòbils, menys consum de carburant i funcionament més silenciós

En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle dièsel l’alimentació es…

En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…

Consisteix en una cambra fixa a l’interior de la qual gira, amb moviment planetari, un èmbol rotatiu constituït per tres lòbuls, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició En aquest motor, gràcies a la forma especial de la cambra i de l’èmbol rotatiu, els quatre temps són efectuats en el curs d’una volta compacta de l’èmbol, de manera que la mescla carburant és aspirada admissió en un volum relativament gran, el qual s’estreny compressió fins que la mescla és inflamada combustió i els gasos surten a l’exterior escapament sense necessitat de vàlvules El principal…

Són emprats diversos sistemes d’encesa En el sistema d' encesa per bateria , el dispositiu consta d’una bateria d’acumuladors que alimenta el circuit primari de baixa tensió format per l’enrotllament primari d’una bobina d’inducció, el condensador i el ruptor En obrir sobtadament el circuit primari per mitjà del ruptor es produeix en el secundari de la bobina una tensió elevada de 5 000 a 10 000 volts Perquè la caiguda d’intensitat sigui més ràpida i alhora per evitar que salti una guspira entre els borns del ruptor, hom hi connecta, en parallel, un condensador La tensió secundària induïda és…

En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…