Resultats de la cerca

Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents admissió, compressió, explosió i escapament Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS punt mort superior i s’acaba al PMI punt mort inferior En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos…

A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel

En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet…

Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del…

En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen,…

En una central tèrmica de cicle combinat l’aire és introduït i comprimit, moment en què s’injecta el combustible, gas natural o fueloil Els gasos resultants superen els 1 000ºC, experimenten una gran expansió i mouen les pales de la turbina, que duu incorporat un generador d’electricitat

Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la proporció de…

Al final de cada cicle la substància retorna al seu estat original i comença un nou cicle Pot funcionar com a motor, refrigerador i bomba de calor

La potència indicada, anomenada també potència nominal , és la potència desenvolupada pel fluid en el cilindre i és la suma de la potència efectiva més la potència absorbida per les resistències passives

En els motors de cicle Otto els d’encesa per guspira l’alimentació pot ésser per la simple aspiració mecànica —realitzada pels pistons en desplaçar-se al llarg del cilindre— d’una mescla aire-combustible prèviament dosificada en el carburador o bé per la injecció del combustible dins el canal d’aspiració —arran de les vàlvules— o directament dins la cambra de combustió, plena de l’aire aspirat pels pistons o també per la càrrega forçada d’aire dins el cilindre —mitjançant compressor o turbocompressor — i posterior injecció del combustible En els motors de cicle…