Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
absorbidor
Tecnologia
Aparell constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i la transforma en calor, la qual es transfereix a un termòfor.
Els absorbidors són una part essencial dels captadors solars, solen estar construïts amb coure i per tal d’augmentar la seva eficiència se'ls tracta en la seva cara exterior amb una superfície selectiva, la qual li confereix una alta absorbància i una reduïda emissivitat
folre de fre
Tecnologia
Làmina prima amb què hom recobreix els socs dels frens de tambor o l’interior dels de cinta.
Són peces emmotllades, en forma de sector de corona circular, realitzades amb una mescla de materials especialment amiant que els confereix un alt coeficient de fregament en sec i una bona resistència al desgast Sovint hom els designa també amb el nom d’una marca registrada ferodo , precursora en la fabricació d’aquests elements En els frens de disc, aquestes peces reben el nom de pastilles pastilla de fre
niobi
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica.
És de color blanc En són coneguts dotze isòtops Descobert per CHatchett 1801, cristallitza segons el sistema cúbic centrat al cos, i hom el troba sobretot a la niobita i a l’euxenita Les reserves més importants són al Canadà, al Brasil, a Nigèria, al Zaire i als EUA Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable És emprat en la formació d’aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives Propietats físiques del niobi nombre atòmic 41 pes atòmic 92,906 estructura electrònica Kr 4d4 5 s> 1 estats d’oxidació +3, +5 densitat 8,4 g/ml…
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…
volant
Tecnologia
Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.
sonda
Tecnologia
Instrument de perforació emprat per a obrir forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, per a injectar-hi ciment o salmorra per tal de consolidar-lo o congelar-lo, respectivament, etc.
Les sondes poden actuar per percussió o per rotació En la sonda de percussió o sonda de caiguda lliure , un cisell va enroscat a l’extrem d’una barra molt pesant penjada d’un cable que és fixat al motor de la sonda mitjançant un balancí, una lleva o un altre mecanisme que li confereix un moviment alternatiu, en elevar-la i deixar-la caure després bruscament sobre la roca, d’una cadència generalment compresa entre 20 i 150 cops per minut El mecanisme que manté el cable suspès imprimeix també al cisell un lleuger moviment de rotació, de manera que el seu tall ataqui la roca amb un…
reductor de velocitat
Tecnologia
Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.
Entre les diverses solucions constructives a les diferents necessitats de la relació entre les dues velocitats i de precisió en la reducció, cal destacar la transmissió per corretja sense fi en la qual la diferència de diàmetres entre les dues politges estableix la reducció, com a màxim de 7 a 1, i que és de poca precisió a causa de l’inevitable lliscament de la corretja sobre les politges, l' engranatge i la transmissió per cadena que permeten reduccions fins de 10 a 1 i amb exactitud, i, per a reduccions superiors, cargols sense fi, trens d’engranatges i reductors planetaris Aquests últims…
paper cuixé

Paper cuixé
Tecnologia
Química
Paper proveït d’una capa d’estuc que li confereix impermeabilitat, molt setinat i envernissat, i que hom empra per a gravats, fotogravats, etc.
paper estucat

Paper estucat
Tecnologia
Química
Paper proveït d’una capa d’estuc que li confereix una millor opacitat i impermeabilitat i que hom empra per a gravats, fotogravats de trama fina, etc.
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…