Resultats de la cerca

Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues

Consisteix en una cinta contínua de secció rectangular, trapezial o rodona que envolta dues politges L’acoblament amb corretges pot ésser fet entre eixos que siguin perpendiculars també hom pot fer que els dos eixos voltin en sentits oposats usant un sistema de corretges creuades Les corretges de secció rectangular, anomenades planes , poden ésser llises , o bé estriades o dentades per tal d’augmentar llur adherència antigament eren fetes de cuir, amb els extrems cosits o reblats, però actualment són fetes amb elastòmers, d’una sola peça, o bé hom n'…

El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització

Hom parla d’òrgans o elements d’unió reblons, xavetes, cargols, etc, òrgans per a moviments de rotació coixinets, eixos, acoblaments, etc, òrgans per a la transmissió de potència entre eixos rodes dentades, corretges, cadenes, etc, òrgans de construcció de màquines motrius pistons, cigonyals, bieles, etc i òrgans de canalització tubs, maneguets, vàlvules, etc

En la indústria són emprats transportadors de molt diverses concepcions i solucions constructives adequades a les característiques de la càrrega pes, estat de divisió, etc, a la longitud del trajecte i al seu traçat, etc Hom anomena preferentment elevador el transportador emprat per a elevar la càrrega verticalment o amb molta inclinació, i el nom de transportador sol ésser reservat per a aquelles installacions que efectuen el transport segons un pla horitzontal o poc inclinat Quan els punts entre els quals cal efectuar el transport són separats per accidents naturals o artificials, hom sol…

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…

La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que les pells d’…

Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi , per arbres flexibles , etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments , dels engranatges , de les articulacions , etc Les…

Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…